Fantasmada olímpica
La proposta d’uns Jocs Olímpics d’Hivern llançada per l’alcalde Hereu fa pocs dies ha descol·locat més o menys tothom a la ciutat de Barcelona, arreu de Catalunya i per extensió a la resta de l’Estat. Amb aquesta reacció, el primer objectiu de l’anunci ha estat plenament assolit. L’alcalde està en boca de tothom, ha guanyat visibilitat i s’ha posicionat en un espai de futur, obviant el delicat moment actual, l’ara i aquí preelectoral. El problema és que una idea, per bona que sigui o pugui semblar, s’ha de treballar i madurar perquè una vegada llançada tingui un camí per seguir, amb unes pautes de treball clares i definides. I malauradament aquest no sembla el cas de Barcelona-Pirineus 2022. La impressió que dóna és que, com Splendini (el mag de segona interpretat per Woddy Allen a Scoop, al qual li costa tenir la boca tancada), no s’ho ha pensat que ja l’ha deixada anar. Les reaccions de tot color no han tardat. Des dels agreujats aragonesos, que potser són els que menys poden parlar, doncs la proposta de Jaca ha estat rebutjada en dues ocasions en la tria preolímpica, fins a les paraules de Carod-Rovira afegint el nom d’Andorra a la candidatura, en una joint-venture encara amb menys possibilitats que Barcelona en solitari (al CIO no agraden les propostes multinacionals). Curiosament ha estat un altre polític, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, qui ha verbalitzat el tema ajustadament amb una contundent afirmació: “És una fantasmada de l’Hereu que està destinada al fracàs.” L’alcalde se l’ha jugat a una tirada… olímpica. S’accepten apostes!
