Mentrestant
Ens diuen, i no paren, que la crisi ha tocat fons, que a poc a poc la situació s’anirà normalitzant. Ens diuen, i hi insisteixen, que hem de tenir confiança perquè la recuperació, encara que lenta, molt lentament s’anirà materialitzant aquest any. Els indicadors econòmics, tan neutrals ells, sembla que així ho indiquen! I així ho interpreten amb la boca més o menys grossa les patums econòmiques i financeres, ja estiguin reunides a Davos, l’oracle entre els oracles, o des dels seus despatxos elevats per sobre del bé i del mal, en el seu inabastable univers financer. Però mentrestant, el president Obama, ràpid de reflexos, canvia de bandera, en aparcar la reforma per ampliar la cobertura sanitària dels nord-americans i recuperar bossa electoral amb la lluita contra l’atur. En què quedem? I mentrestant, a Espanya l’atur passa dels quatre milions llargs de parats i trinxa rècords i previsions…, llamps i trons! Però mentrestant es comença a culpabilitzar la immigració de tots els mals que colpeixen la nostra civilitzada societat occidental. Sense embuts, ells tenen la culpa de tot. I mentrestant la banca internacional aprofita Davos per pressionar la vella Europa perquè no la reguli com als Estats Units, per continuar governant l’economia com un vedat privat, com fins ara. Però mentrestant el PP espanyol es treu de la màniga un debat sobre la pena de mort que només agita el baix ventre. I mentrestant aquí el sentit d’Estat continua brillant per l’absència. L’oposició només té un objectiu malgrat la situació, donar llenya al Govern. Qualsevol argumentació val, per incongruent que sigui. I al país que el bombin.
