Un negoci de coets
Els interessos creats al voltant d’aquest país de l’Àsia central, estratègicament ubicat, l’estat natural del qual és la guerra, són molts i de molt variada índole. El penúltim episodi bèl·lic –de quina mena, sinó?– que ha transcendit a l’opinió pública n’és una prova fefaent. Diumenge passat van morir 12 civils (tots de la mateixa família) que s’havien refugiat en una casa bombardejada per les forces de l’OTAN, concretament nord-americanes. En un primer moment es va dir que havia estat un error fruit del funcionament defectuós del sistema de coets usats pel bombardeig, motiu pel qual es van demanar disculpes oficialment i es va obrir una investigació, alhora que es deixaven d’usar els ginys de llançament. Però només tres dies més tard, meravella de meravelles, un ens anomenat Força Internacional d’Assistència a la Seguretat a l’Afganistan (ISAF), va rectificar dient que d’errada nada de nada, monada, que els coets i el seu sistema de llançament funcionaven de meravella. No hi ha excuses que valguin, els morts només són danys col·laterals a sumar a la llista de víctimes innocents de les guerres del planeta. Amb la competència que hi ha al mercat de la bomba-coet intel·ligent, l’empresa que fabrica aquestes sofisticades eines de matar es devia espavilar amb rapidesa i diligència. Un parell de trucades a Wa-shington fent valer des de la lletra petita dels contractes signats, al tall del subministrament o qualsevol altra minúcia comissionària i tot arreglat. Una dotzena més o menys de morts anònims no són excusa suficient per comprometre ni aturar el negoci de la guerra.
