Respectem la natura?
La natura s’ha sumat darrerament a l’onada de desastres provocats (per l’home) que obren i omplen els espais informatius diàriament. Com si no n’hi hagués prou amb les guerres i crisis que organitzem per matar el temps que ens ha estat donat, tempestes perfectes –ciclogènesi explosiva del seu nom científic– i terratrèmols d’una extrema virulència han sacsejat les costes i terres d’una banda a l’altra del planeta. Des de la nostra perspectiva i posició ens pot xocar que una tempesta marítima pugui matar tanta gent en un país com França. Si molt m’apuren les víctimes que la mateixa tempesta va causar a l’illa de Madeira, abans d’arribar a la costa francesa, tot i ser similar en nombre, ens quedaven una mica lluny, un punt quasi perdut al mig de l’oceà. I per tant ambdós casos comparteixen els mateixos factors de risc. La falta de respecte pel medi natural i les seves normes, barrejada amb la cobdícia i la gosadia humanes. El resultat d’aquesta combinació és un urbanisme descontrolat i invasiu que està en la gènesi de bona part de la tragèdia humana que ha suposat el pas de Xynthia tant a l’illa portuguesa com a la Vendée. La penúltima tempesta perfecta que ens ha tocat viure m’ha recordat les impactants imatges dels aiguats del 1982. El riu Valira va travessar l’Hiper, reconvertit de supermercat en canal navegable, recuperant la seva antiga llera i res ni ningú el va poder aturar. És el que te la natura quan no se la respecta i a sobre ens permetem el luxe de perdre la memòria i oblidar. De tant en tant, va ella tota sola i ens recorda què i qui és, amb totes les seves conseqüències!
