Qüestió de pilotes
La supèrbia ha deixat pas al buit. Fa deu dies mal comptats el madridisme va emmudir. Tota l’estructura galàctica muntada per culminar la dècima (copa d’Europa) al Bernabéu el dissabte 22 de maig es va esfondrar. Allò havia de ser l’apoteosi del model/manera Florentino Pérez d’entendre el futbol. La realitat, però, ha fet miques una altra vegada –i en van…– els seus somnis galàctics. A mena de consol, Florentino pot citar-se amb Roman (Abramovich), propietari del Chelsea, que, un grapat d’anys i milions d’euros malbaratats després, està en la mateixa situació. Acomiadats merengues i blues de la màxima competició europea, queda per veure si l’experiència reviscuda els serveix d’alguna cosa. És massa d’hora per extreure’n qualsevol conclusió. Però si hem de jutjar pels moviments que l’entorn mediàtic d’un i altre han fet, la resposta és evident: no escarmenten i estan treballant en más de lo mismo per la temporada vinent. Bolcar-hi milions i més milions. Salvant les diferències existents entre ambdues entitats, i amb la situació general del futbol europeu, amb un deute cada vegada més gran dels clubs –sobretot espanyols i anglesos– no sembla una idea massa assenyada. Però és que en aquest moment, almenys pel que fa al Madrid, la capacitat de pensar racionalment està absolutament anul·lada per una imatge: el Barça, l’etern rival, classificant-se per jugar la final de la Champions al Bernabéu. Don Florentino, la caverna i el seu braç armat, la Brunete mediàtica, estan disposats a qualsevol cosa per evitar i/o apaivagar al màxim tan terrible succés. Temps al temps.
