A la munió de treballs i estudis que alerten sobre l’obesitat, una epidèmia moderna, i els negatius efectes que suposa per a la nostra salut, s’hi acaba d’afegir un nou factor. Als EUA, on si no? una veu s’ha fet sentir per avisar del risc que significa per a la seguretat nacional. L’informe Massa grassos per lluitar presentat per un grup de militars veterans, crida l’atenció sobre el nombre de joves que actualment no poden accedir a l’exèrcit. Segons expliquen, al país hi ha més de nou milions de nois i noies als quals, entre altres motius, el seu excedent de pes els impedeix, cas que ho desitgin (la cosa es voluntària), allistar-se. Resulta que des de mitjan noranta s’ha incrementat en un 70% els aspirants a soldat que no han passat les proves (físiques i mentals), tot hi haver-ne rebaixat els nivells d’exigència. L’informe, conscient que el present no té gaire solució, posa les seves esperances en les generacions futures: els infants d’avui seran els soldats de demà. Però aquí també cal prendre mesures perquè l’obesitat infantil és un problema cada vegada més greu. Per fer-hi front proposen un pla de combat que inclou programes nutricionals adequats, una nova cultura d’hàbits alimentaris sans, ressaltar els beneficis de fer esport i finalment la retirada de les escoles públiques de les màquines expenedores de menjar envasat i de begudes ensucrades. Qui ho havia de dir! Ara resultarà que Coca-Cola –la marca universal– o Pepsi (per no fer greuges comparatius) poden passar de símbols nacionals a ser considerades empreses subversives que atempten contra la seguretat nacional.
La primavera comença quan El Corte Inglés ho diu. De la mateixa manera que quan sentim allò d’El Almendro que torna a casa… i vèiem (ara ja no) aparèixer al calb de la loteria sabem que ha arribat el Nadal. Pel que fa a l’estiu, la cosa, publicitàriament parlant, no és tan clara i menys encara des que el Curro ja no se’n va de vacances enlloc. Una bona alternativa a les promocions televisives poden ser els decomisos de cocaïna fets pels cossos i serveis de seguretat de l’Estat espanyol. Altrament: la policia nacional i la guàrdia civil. És veritat que informar-se demana un esforç superior al que és menester per empassar-se la publicitat de la caixa tonta. I això malgrat que tenen el costum, molt lleig, de tallar els anuncis amb sèries, pel·lícules i altres. També és cert que de tràfic de substàncies prohibides n’hi ha tot l’any. Però si han estat a l’aguait sabran que en l’espai de pocs dies s’ha disparat exponencialment la quantitat de coca intervinguda (a més d’altres substàncies). En operacions preparades amb més o menys imaginació i enginy –transportada/amagada en carregaments de plàtans i a dins d’un camió del Dakar argentí, entre d’altres– per les màfies internacionals, s’han interceptat més de 2.000 quilograms de cocaïna. El motiu pel qual es pot considerar un indicador de temporada és que la droga estava destinada a la provisió de la costa Mediterrània en general i d’Eivissa en particular. Però no passin angúnia; la festa, amb tots els seus condiments, no s’aturarà. El que s’ha decomissat deu ser tot just la punta de l’iceberg de la que hi ha. Business is business. I les drogues són un enorme negoci.
Ha estat una setmana informativament moguda. I quina no ho és, dirà vostè? Amb tots els conflictes polítics, catàstrofes naturals, corrupcions de tota mena, etc., que lluny de minvar, es reprodueixen i transformen amb una voracitat i velocitats esfereïdores. I per acabar-ho d’adobar, la cirereta del clàssic. Un Reial Madrid–FC Barcelona que, ateses les circumstàncies de la temporada –inversions multimilionàries, resultats esportius diversos o directament adversos en un i altre club, amén d’un procés electoral fagocitador a can Barça–, es torna a presentar com la mare de tots els partits. Amb aquest escenari és normal que hagi passat desapercebuda una notícia que ha trasbalsat Dinamarca. En Carls i en Berg estan en vaga. Com no podia ser d’una altra manera és per una causa noble i justa. Resulta que l’empresa cervesera danesa –la quarta més gran del món, poca broma– ha implantat noves mesures laborals, entre les quals la restricció del consum de cervesa només als menjadors, la qual cosa ha implicat la retirada del beuratge de la resta de sectors de la fàbrica. El problema és que si bé als treballadors els han tallat l’aixeta, els transportistes encarregats de distribuir-la continuen tenint el privilegi de beure’n fins a tres durant les hores de treball. Aquí és on la resta de la plantilla s’ha rebotat i ha iniciat la vaga. Tant en Carls com en Berg ho tenen clar: si no hi ha la mateixa cervesa (gratuïta –un detall força significatiu–) per a tota la plantilla, aquí acabarem tots abstemis. Una vertadera llàstima tractant-se de “possiblement, la millor cervesa del món”!
No fa pas massa temps vaig escriure en aquest mateix espai que israelians i palestins estaven condemnats al diàleg per aprendre a respectar-se i conviure pacíficament com a estats veïns. A la vista dels fets desencadenats per la visita del vicepresident dels EU a Jerusalem de fa quinze dies, crec que vaig pecar d’agosarat i/o innocent. En un moviment més que calculat, el govern de Netanyahu va aprofitar la presència de Joe Biden per fer públic un pla de construcció de 1.600 nous habitatges a Jerusalem est. La reacció nord-americana va ser immediata i va anar seguida de les pertinents excuses israelianes. Quatre dies més tard el president d’Israel es va plantar a Washington amb l’aparent intenció de tancar la crisi, però de la seva intervenció en la reunió anual del AIPAC, el lobby jueu més important i influent de la capital federal, i la seva posterior reunió amb Obama a la Casa Blanca, no en va sortir res de positiu, ans al contrari; s’han anunciat noves construccions. Els EUA s’han fet els enfadats i han “pressionat” perquè Netanyahu cedeixi una mica i mostri voluntat de diàleg amb els palestins. Sense perdre de vista que el conflicte forma part d’un entrellat superior i molt complex –seguretat nacional dels EUA, hegemonia a l’Orient Pròxim, etc.– amb tota mena d’interessos creats; el detall que converteix aquesta picabaralla en una farsa bufa és que al bell mig de tanta tibantor els EUA s’han afanyat a expressar de forma ben clara i explicita el seu suport incondicional a Israel. Parafrasejant Pla, tot plegat “collonades”. I als palestins que els…!
