Tot plegat “collonades”
No fa pas massa temps vaig escriure en aquest mateix espai que israelians i palestins estaven condemnats al diàleg per aprendre a respectar-se i conviure pacíficament com a estats veïns. A la vista dels fets desencadenats per la visita del vicepresident dels EU a Jerusalem de fa quinze dies, crec que vaig pecar d’agosarat i/o innocent. En un moviment més que calculat, el govern de Netanyahu va aprofitar la presència de Joe Biden per fer públic un pla de construcció de 1.600 nous habitatges a Jerusalem est. La reacció nord-americana va ser immediata i va anar seguida de les pertinents excuses israelianes. Quatre dies més tard el president d’Israel es va plantar a Washington amb l’aparent intenció de tancar la crisi, però de la seva intervenció en la reunió anual del AIPAC, el lobby jueu més important i influent de la capital federal, i la seva posterior reunió amb Obama a la Casa Blanca, no en va sortir res de positiu, ans al contrari; s’han anunciat noves construccions. Els EUA s’han fet els enfadats i han “pressionat” perquè Netanyahu cedeixi una mica i mostri voluntat de diàleg amb els palestins. Sense perdre de vista que el conflicte forma part d’un entrellat superior i molt complex –seguretat nacional dels EUA, hegemonia a l’Orient Pròxim, etc.– amb tota mena d’interessos creats; el detall que converteix aquesta picabaralla en una farsa bufa és que al bell mig de tanta tibantor els EUA s’han afanyat a expressar de forma ben clara i explicita el seu suport incondicional a Israel. Parafrasejant Pla, tot plegat “collonades”. I als palestins que els…!
