Indicadors
La primavera comença quan El Corte Inglés ho diu. De la mateixa manera que quan sentim allò d’El Almendro que torna a casa… i vèiem (ara ja no) aparèixer al calb de la loteria sabem que ha arribat el Nadal. Pel que fa a l’estiu, la cosa, publicitàriament parlant, no és tan clara i menys encara des que el Curro ja no se’n va de vacances enlloc. Una bona alternativa a les promocions televisives poden ser els decomisos de cocaïna fets pels cossos i serveis de seguretat de l’Estat espanyol. Altrament: la policia nacional i la guàrdia civil. És veritat que informar-se demana un esforç superior al que és menester per empassar-se la publicitat de la caixa tonta. I això malgrat que tenen el costum, molt lleig, de tallar els anuncis amb sèries, pel·lícules i altres. També és cert que de tràfic de substàncies prohibides n’hi ha tot l’any. Però si han estat a l’aguait sabran que en l’espai de pocs dies s’ha disparat exponencialment la quantitat de coca intervinguda (a més d’altres substàncies). En operacions preparades amb més o menys imaginació i enginy –transportada/amagada en carregaments de plàtans i a dins d’un camió del Dakar argentí, entre d’altres– per les màfies internacionals, s’han interceptat més de 2.000 quilograms de cocaïna. El motiu pel qual es pot considerar un indicador de temporada és que la droga estava destinada a la provisió de la costa Mediterrània en general i d’Eivissa en particular. Però no passin angúnia; la festa, amb tots els seus condiments, no s’aturarà. El que s’ha decomissat deu ser tot just la punta de l’iceberg de la que hi ha. Business is business. I les drogues són un enorme negoci.
