Jocs perillosos
Tant hi fa que hi hagi negocis i empreses que donin signes de funcionament en positiu, o que, malgrat la que està caient, tinguin beneficis i vagin directament bé. L’economia real fa molt de temps que ha estat substituïda per la virtual. El negoci financer, l’especulació, les inversions en fons de capital risc, és el que domina el món econòmic, amb el beneplàcit –quan no la complicitat– de governs i governants. Aquesta setmana s’ha pogut veure com actuen ambdues economies i quins efectes produeixen. Per una banda, sembla que una errada humana involuntària en l’execució d’una transacció a la borsa de Nova York ha estat el detonant del caos. Una ordre (de venda?) que havia de ser de 1.600 milions de dòlars s’hauria executat per valor de 16.000 milions –la xifra espanta i molt– produint una caiguda instantània i en picat de Wall Street, i provocant el pànic generalitzat als mercats. A l’altre costat s’ha sabut que la producció industrial a Catalunya ha augmentat –per les exportacions i els plans d’ajut oficials– deixant enrere la recessió. Les dimensions d’ambdós casos no són directament comparables. És veritat. I tampoc sóc expert en la matèria. El preocupant del tema és que elements econòmics tangibles que donen senyals positius, que haurien de produir una reacció d’optimisme, per petita que sigui; queden com una futilesa davant el terratrèmol provocat per una xifra mal escrita amb un teclat d’ordinador. Ben mirat tot plegat no és tan estrany. Estem farts de sentir que la borsa és un joc. Doncs a jugar que si ens tornem a equivocar, ja sortirà algú que ho arregli!
