Percepcions
Els tres presumptes etarres acusats de cometre l’atemptat del pàrquing de la T4 de l’aeroport de Barajas l’any 2006, en el qual van morir dues persones, han estat condemnats a 1.040 anys de presó cadascun. La sentència és de les que es poden titllar d’exemplaritzants. No es pot tenir cap mena de miraments amb individus d’aquesta mena. La societat i l’opinió pública en general acull aquestes resolucions de bon grat i fins i tot amb satisfacció. Malauradament la percepció general que es té del poder judicial no és bona o tan positiva com hauria de ser. Des d’aquest punt de vista, el terrorisme pot ser una excepció. Tota la contundència; tot el pes de llei que s’aplica i es fa sentir en aquesta sentència, es perd o queda diluïda quan ses senyories dirimeixen casos en altres àmbits d’actuació. Casos que colpeixen l’opinió pública i dels quals els mitjans comunicatius, dia rere dia, en van plens, ja sigui remant a favor o contra corrent (de què i de qui, vostès mateixos); com poden ser els de corrupció politicoempresarial. És un exemple… n’hi ha d’altres. Aquests casos refermen la convicció que hi ha justícia i justícia. Sí, allò tant vell que la justícia no és la mateixa per a tothom. És cert que es tracta de delictes diferents, codificats de forma diferent i castigats amb penes diferents. Malgrat tot, un no pot deixar de pensar que 1040 anys (en aquest cas multiplicats per tres) són molts anys, i que, ben repartits, donen per a més delinqüents, siguin terroristes presumptes o no. El problema és que uns són percebuts com a tals i els altres fins i tot es poden tornar a presentar en unes eleccions.
