Clavegueres
Començar amb una petició potser no és gaire acadèmic, però aquesta paga la pena. Destinin cinc minuts del seu temps a llegir la transcripció d’una conversa entre dos dels principals encausats en el cas Pretòria, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, publicada dijous a El País (secció Catalunya, pàgina 4, 27/05/10). Set dies enrere parlava de percepcions. Ara ens topem de morros amb la realitat. La conversa va més enllà de la simple constatació del que pensem i/o podem creure que és l’exercici de la política –del grec πολιτική política i aquesta, de πόλις ciutat–; és “el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per realitzar una acció en grup” (http://ca.wikipedia.org). Lluny de la definició acadèmica, el diàleg mostra sense cap mena de trava els mètodes i mecanismes ocults que la regeixen. La contundència de la frase: “La política es fa a les clavegueres”, mil vegades escoltada/llegida abans, colpeja per enèsima vegada la ja força debilitada línia de flotació de la credibilitat política. La condició humana és imprevisible. Per això sabem que no tots actuen igual i creiem en l’honestedat i l’honorabilitat de la majoria dels que es dediquen a fer política. Però notícies com que la trama (del Pretòria) esperava que Mas fos president perquè els facilités els seus negocis, o que el president de la Generalitat Valenciana negui les evidencies del cas Gürtel en afirmar que “només es tracta d’un procés mediàtic”, després que el Tribunal Suprem l’hagi tornat a imputar, no em negaran que poden convertir la credibilitat en un acte… de fe!
