Ramon Llorens

Llegit de presa i corrent podria semblar des del nom d’un grup musical fins al d’un il·lustre prohom. Malauradament, és el nom del gas tòxic que el 3 de desembre del 1984 es va escapar de la fàbrica de pesticides que Unión Carbide tenia a Bophal (Índia) i va causar 25.000 morts i una tragèdia que avui, 25 anys després, continua viva. Torna a ser notícia perquè coincidint amb el macabre aniversari la justícia índia ha dictat finalment sentència. Bé, si no fos un desastre de dimensions escandaloses, més que una sentència es podria dir que ha emès una burla que menysprea la dignitat humana, i es passa pel voraviu els principis de justícia i ètica que presumptament defensa. Una vegada més, la justícia es plega al poder. Un poder en majúscules, el de les grans corporacions: financeres, econòmiques, industrials, el qualificatiu és el de menys; que són les que de veritat tallen el bacallà. La fàbrica ha estat absorbida (mai més ben dit) per la ciutat, les seves restes conformen el centre de Bhopal, sense que la seva actual propietària Down Chemical, hagi fet res per eliminar cap dels contaminants que continuen afectant els residents i que, malgrat les operacions de maquillatge (ajuts, etc.) inicials, ni podien, ni poden, ni podran fugir mai de la misèria. Ah! ho oblidava, 23 anys de deliberacions més tard, la sentència ha condemnat set directius índis de l’època –dels responsables americans, ni se sabe– a dos anys de presó per “negligència criminal” i l’empresa a pagar 8.900 euros de multa! Facin números i tindran quin és el valor d’una vida en aquell país. I després encara hi ha qui diu que hem de ser optimistes!