Il·lusions fictícies
El Mundial ja és història i el futbol, després de l’explosió de diumenge i dilluns passat a Espanya, Andorra i rodalies, ha anat recuperant una dimensió més real perquè malgrat tot, el seu és un impacte relatiu i més fugaç del que molts creuen. Acabades les celebracions i guardades les banderes, la Roja s’ha disgregat fins a nova ordre i els clubs tornen a ocupar el centre de l’atenció futbolística. Els possibles i/o probables fitxatges són, com cada estiu, el serial que alimenta les fílies i fòbies dels aficionats. Enguany, però, hi ha un altre element que els pot robar el protagonisme: la crisi econòmica. Un fantasma molt més real que el que s’ha volgut vendre fins ara des de les parts implicades (federacions, clubs, organismes internacionals, entre d’altres) i pel qual ja no val aplicar la tàctica de l’estruç. La consultora AT Kearney (52 oficines a 35 països, poca broma) ha fet un estudi de la Bundesliga alemanya, la lliga 1 francesa, la Premier anglesa, la sèrie A italiana i la lliga espanyola, que hauria de fer saltar totes les alarmes. Analitzades en termes de sector o empresa, les lligues anglesa, espanyola i italiana estarien en fallida en menys de dos anys. Dit d’una altra manera, el negoci del futbol és qualsevol cosa menys racional, i si no que els ho preguntin als aficionats del Betis, l’actualitat més immediata del qual passa pels tribunals. En aquesta conjuntura encara hi ha qui s’escandalitza i s’emprenya per la cautela amb què la nova junta del Barcelona ha empès el seu mandat. Un préstec sindicat, més baixes que altes i cap estrella (Cesc a banda) amb la qual esmorzar il·lusions fictícies cada matí.
