Michelle
La loteria extraordinària de l’estiu aquest any ha caigut sencera a Marbella. La vista de la primera dama nord-americana ha fet saltar la banca dels estiuejants amb pedigrí. Ni família reial (amb tots els respectes republicans) ni actors i actrius, ni la fauna de famosos i no tan famosos televisius amb els seus escàndols a coll, no han tingut res a fer contra l’huracà Michelle, que ha fet saltar la banca tornant Marbella al Top-Ten de les destinacions fashion, ni que sigui només durant la setmana que la Sra. Obama i la seva filla petita s’estaran a la zona. Tot i que la comparació era fàcil i imaginable des que es va fer pública la vista, les autoritats (de tota mena i pelatge) han quedat posseïdes per l’esperit berlanguià de Mr. Marshall, entrant en una cursa disbauxada per veure qui la feia/preparava més grossa. La cirereta als regals, declaracions, i altres galindaines –quina de les quals més delicada– va ser la pancarta de benvinguda aixecada en honor seu a l’entrada de la població. Afortunadament, malgrat la forta calor i l’excitació ambiental regnant, quedava algú amb una mica de seny (i autoritat) per fer-la treure. Com sol passar en aquests casos qui ha donat tota una lliçó de saber estar són els il·lustres turistes. Els beneficis de la visita, tant de promoció de la destinació com pel seu impacte econòmic, han estat enormes. Encara que, pel que s’ha vist, s’ha demostrat una vegada més que allò d’Spain is different està viu i disposat a mostrar-se a la mínima ocasió malgrat els esforços d’uns pocs, perquè continua sent part essencial de l’ADN del país.. Michelle, ma belle… que dirien els Beatles.
