Animals
Tot i que els diaris pateixen la cura dietètica de cada estiu lluint una figura depriment, les notícies continuen produint-se, malgrat que des de certs àmbits pugui semblar el contrari. Aquesta tercera setmana d’agost no ha estat una excepció. Més enllà de l’aparició Melillense de Don José María Aznar y cierra España; en una nova demostració del que és perdre els papers, la dignitat i la vergonya (suposant que sàpiga què és), des del Salvador han elevat el llistó de l’horror fins a límits que escapen a la comprensió humana. Una de les nombroses bandes de delinqüència organitzada, les Maras que imposen la seva llei al país, és la responsable del segrest, tortura i decapitació d’una nena de sis anys! Ni llegida del dret, ni del revés, s’aconsegueix apaivagar una atrocitat d’aquesta mida, per molt que només estigui impresa amb caràcters negres sobre un full de paper de diari. La nena va ser segrestada sortint de l’escola amb la seva mare i va aparèixer unes hores més tard, decapitada i amb evidents signes de tortura. Tot aquest horror es va perpetrar per 50 dòlars; els que havien demanat a la mare feia uns dies, com una més de les seves extorsions (mitjà habitual de finançament). La vida humana és un valor en caiguda lliure. Guerres, terrorisme i catàstrofes naturals ens ho recorden dia rere dia. Malgrat aquesta certesa, la mort de Marleny Alejandra Galdámez colpeix més enllà de qualsevol argumentació, més enllà de qualsevol enteniment. La violència no té límits i només provoca més violència. Una violència cada vegada més desfermada i salvatge, sense visos de solució.
