Ramon Llorens

Com no podia ser d’un altra manera la visita a Espanya (Santiago de Compostel·la i Barcelona), de Benet XVI el cap de setmana passat ha fet córrer tinta a dojo. D’articles, cròniques i comentaris n’hi ha hagut de tota mena. No podia ser d’una altra manera des del moment en què, dins l’avió que el traslladava, el Papa va protagonitzar un calculat i estudiat moment Mouri­nho, declarant que a Espanya ha renascut (en cap cas ressuscitat) el laïcisme anticlerical dels temps de la II República. A la caverna, que continua viva malgrat els anys que han passat des que el nacionalcatolicisme era el pa de cada dia, li va faltar temps i mans per aplaudir el despropòsit. Malgrat tot la visita no va ser l’èxit de masses que des de la Conferència Episcopal s’esperava, Ni tampoc, sigui dit de pas, l’econòmic. És clar que per entendre per què el catolicisme va de capa caiguda fins i tot a Espanya, no cal tirar d’hemeroteca de declaracions papals. N’hi ha prou, com molt bé raonava en el seu article Homilias anticlericales, Manuel Rodríguez (El País, 10/11/10), a fer un tomb per alguna església durant l’homilia dels diumenges: “El sermó, excepcions a banda, continua ancorat retòrica i intel·lectualment al passat i donant l’esquena al que passa al carrer. Que vol influir però no es molesta a comprendre. Que sol amonestar i recriminar, però no aportar i il·lusionar. Que repeteix els mateixos arguments (i quasi de la mateixa manera) que fa dos o tres-cents anys”. Resumint que triomfar, el que s’entén per triomfar, només ho va aconseguir la Sagrada Família, gràcies a la impactant realització de la cerimònia que TV3 en va fer.