Família i ocells
Amb pocs dies de vida l’any confirma les perspectives negatives que se’n tenia en general malgrat la bona i/o positiva voluntat, en sentit contrari, que un hi havia posat. La realitat –què faríem sense ella?– ens ha tornat al lloc/paper assignat, per viure en directe la cosa/crisi. Si bé els elements i arguments habituals; recurrents com els sospitosos de sempre cinematogràfics; copen l’actualitat, hi ha qui se les empesca per robar-los protagonisme. L’Església catòlica espanyola, qui si no, ha començat l’any amb força, posant la directa. Ha aprofitat la festa-missa per les famílies cristianes, que organitza des de fa quatre anys l’arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, per revifar la teoria segons la qual l’avortament i l’eutanàsia són elements indicadors d’una crisi de valors molt pitjor que l’econòmica o la política. Mes enllà de la família “tradicional cristiana”, segons ells, només hi ha l’infern, l’apocalipsi. Qualsevol unió i/o projecte de vida de parella i família, fora del matrimoni catòlic i apostòlic, és una via directa al caos i l’extinció de la nostra societat. I per rematar aquests anacrònics propòsits, el bisbe de Còrdova ha esbombat que la Unesco “té un pla per fer que la meitat de la població mundial sigui homosexual”. Segons afirmen de fonts fidedignes (Ennio Antonelli, cardenal president del Consell Pontifici per a la Família, del Vaticà), aquest organisme internacional ha enllestit un programa a vint anys vista per assolir l’objectiu. Queda per buidar la incògnita sobre què o qui ha causat la mortaldat d’ocells arreu del planeta. Creuen en les coincidències? I seguim per a bingo!
