Obsolescència
No sé si han tingut ocasió de veure el reportatge Comprar, tirar, comprar que ha produït TV3, en col·laboració amb altres cadenes europees. Un treball molt recomanable que gira al voltant de l’obsolescència programada. Un terme que potser no hagin sentit fins ara, però que el sistema de producció capitalista té molt present des dels anys 20 i 30 del segle passat. Els industrials varen veure de seguida que a més qualitat final d’un producte, menys vendes. Així que es van posar a treballar sense manies, aplicant l’obsolescència planificada a tota mena de productes. Collonut! Si no fos perquè el planeta dóna de si el que dóna i nosaltres, com a espècie, també. Ara la crisi ha ajudat a descobrir el concepte per al públic consumidor en general. El que no vol dir que d’avui per demà s’hagi de girar la truita. Tot i que a primera vista sembla que només se l’hi puguin veure connotacions negatives, aplicat convenientment en política, podria tenir efectes beneficiosos. És de natura un sector resistent, per no dir impermeable, als canvis, tant d’idees i pensament, com d’actors. Les idees no tan sols no desapareixen, si no que tornen amb impulsos renovats. Com a mostra: la revisió/regressió de l’estat de les autonomies cap a “una grande y libre” o el ressorgiment de la “teoria de la conspiració” en la matança de l’11M, que torna a remenar el PP. I els actors, pitjor encara. Com es menja això de Berlusconi? I l’onada reformista de Zapatero, o l’enrocament d’Hereu a Barcelona! I què dir de l’ultimàtum de Nomen a CR. D’obsolets n’hi ha un munt, que en siguin conscients pocs, per no dir cap.
