Ramon Llorens

Tal com ens recorda dia si dia també l’anunci d’una prestigiosa marca d’automòbils estem infoxicats. Aquesta és una malaltia d’ample espectre. Més ben dit, el seu camp d’acció és il·limitat. S’adapta i expandeix en tota mena d’àmbits, temàtiques, canals i mitjans. La veritat ja no és un element decisori ni decisiu, com tampoc ho és la realitat en cap de les seves dimensions. Instal·lats en aquest escenari, els referents cada vegada són més escadussers. Desacreditar i/o desprestigiar algú, en qualsevol camp de treball o pensament, per important que la seva figura pugui ser, és relativament fàcil, per no dir senzill, ja sigui per la via de l’atac frontal o be silenciant-lo mediàticament. En aquest escenari la sentència: “Un és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules”, continua tenint validesa. I si no que l’hi preguntin a Sandro Rosell. El president de l’FC Barcelona s’ha deixat anar aquesta setmana vaticinant un 5 a 0 contra el Madrid a la final de la King’s Cup. Disculpin-me: S’ha de ser ximple. Com es pot cometre un error tan infantil? No es pot anar fent bandera de la discreció i el respecte a l’adversari (sigui quin sigui), criticar-ne les sortides de to i mesura, per després caure de quatre grapes en el mateix joc. Tant se val si era un acte benèfic, o si es volia fer el graciós davant tres mil penyistes, o si era de matinada i anava moll (que no és el cas). Doncs això: s’ha de ser ruc! Afortunadament, només estem parlant de futbol. La indignació, començant per un servidor de vostès, l’hem de guardar (i treure) pels temes realment importants i rellevants. Maleïda infoxicació!