Crèdit
Al bell mig d’una crisi que lluny de donar senyals de recuperació s’allargarà més enllà del que els experts anunciaven, no és de rebut intentar mantenir certs privilegis. El cas és que els eurodiputats/des del Parlament Europeu han decidit, per votació, no cenyir-se el cinturó. Ni parlar-ne de canviar la classe business per la turista per als seus desplaçaments (encara que només sigui per a vols curts de menys de 4 hores). I tampoc estan disposats a congelar-se el sou i les dietes per al 2012. El missatge que envien amb aquesta actitud els 736 escollits que formen l’eurocambra, a més del personal que hi treballa i que també gaudeix de certs privilegis, es pot adjectivar de moltes maneres i cap de bona i/o positiva. Quan tots els països (de la UE i de fora) s’estan aplicant en la reducció pressupostària i l’estalvi amb mesures que pateix la ciutadania cada vegada amb menys resignació, no toca (com diria l’expresident) que els seus representants europeus fugin d’estudi. Encara que la quantitat a estalviar sigui poc significada davant el pressupost de l’europarlament (1.725 milions per al 2012) el que compta és el gest, la intenció. Més els valdria estar a l’aguait, i donar-se per assabentats que el descrèdit dels polítics no para de créixer, com es reflecteix en les dades de la darrera enquesta del CIS a Espanya. La crisi econòmica i l’atur encapçalen la llista de problemes que més preocupen la ciutadania, però està canviant a ulls vista i cap a pitjor la percepció de la classe política, que de ser un dels agents per buscar solucions a la crisi, s’està convertint en un dels factors causants.
