Revolució
L’Església catòlica no deixa passar ocasió per demostrar que ha perdut el nord ja fa dies. Aquesta vegada la incredulitat esdevé indignació (paraula de moda) davant un estudi publicat per la Conferència Episcopal nord-americana que afirma, sense embuts, que els abusos sexuals comesos pels capellans d’aquell país són culpa de la revolució sexual dels anys 60 i 70, perquè els va pillar descol·locats i amb les defenses baixes! S’ha d’estar molt desesperat per perdre l’oremus fins a aquest extrem i que no et caigui la cara de vergonya –avali i/o signi qui vulgui l’estudi–. La notícia té una lectura que la fa comprensible si deixem l’àmbit espiritual de banda i parlem de xifres. Només als EUA, els processos i denúncies per abusos sexuals protagonitzats per capellans des que es va descobrir el pastís tenen un cost total estimat en 1.820 milions d’euros. La pasta és la pasta, i l’Església, com qualsevol altra multinacional, ha de fer front a les pèrdues amb tots els elements al seu abast. El pitjor del cas no és l’estudi. El pitjor, i que val per a tots els abusos comesos per capellans arreu del món, amb revolució sexual o sense, és l’ignominiós silenci i l’encobriment que la mateixa Església catòlica –des del Vaticà fins al capellà de torn– ha dut a terme durant tots aquests anys. I no són excusa les tèbies reaccions que, obligats pels esdeveniments, s’han implementat des de la cúria. En termes legals, i la llei està per sobre de qualsevol creença i religió, d’això se’n diu complicitat. Ni pietat, ni prudència, ni acte caritatiu, ni collonades variades. Pura i simple complicitat penal.
