Entorn
Fa vuit dies l’FC Barcelona va guanyar espectacularment la seva quarta Champions. Un trofeu que amb el de la lliga conformen el que es considera una temporada triomfant. Sembla doncs que amb la dinàmica guanyadora que ha imposat l’equip des que el dirigeix Josep Guardiola, els culés hauríem d’estar instal·lats en un nirvana de felicitat potser no permanent, però sí persistent. Doncs res de res. No havien passat ni tres dies que la crítica i el safareig tornaven a ocupar el primer pla de l’actualitat. D’una banda, el mercat d’estiu, els reforços, els nostres amb l’etern debat / retorn (Cesc sí, Cesc no) etc., i els del maligne, que a més d’entregar-se en cos i ànima a Mourinho, tornarà a fitxar tot el que es mou (!!). I de l’altra, la junta a la qual li ha faltat temps per endegar un conjunt de mesures discutibles en el fons i les formes. La Grada Jove deixa anar aromes boixnoiesques, per dir-ho suaument. I les retallades pressupostàries a les seccions, són maquillatge de mala qualitat. Ningú posa en dubte que el futbol espanyol viu en una bombolla que ha de petar, més d’hora que tard. Toca actuar amb diligència però també amb transparència per al bé de tots, entitat i afeccionats. L’estiu futbolístic acaba de començar. Espero i desitjo de tot cor que les males vibracions / senyals d’aquest moment, quedin en res. L’FC Barcelona és ara la referència futbolística internacional. Són els altres els que han de tremolar i patir, no a l’inrevés. Pep Guardiola (i l’equip) mereixen tot el respecte i tenen crèdit il·limitat per planificar la propera temporada. S’ho han guanyat amb el valor de tenir valors!
