Nicotina
El dia a dia sobre l’actualitat actua com una trituradora informativa. Preval la novetat per sobre de qualsevol altra consideració. Fukushima seria història si no fos perquè la seva magnitud ha estat una mentida des del primer dia. Una mentida que les autoritats japoneses tot just ara han acabat acceptant. Un dels efectes col·laterals d’aquesta dinàmica informativa és que els temes de llarg recorregut queden arraconats i es cobreixen com una rutina. Tant hi fa que parlem de l’arribada de les rebaixes, per exemple, com del Dia mundial sense tabac, que, per cert, es va celebrar el dia 31 de maig passat. Un té la sensació que s’han convertit en una més de les cites del calendari internacional anual. Els milions de morts que el tabaquisme, directament i indirectament, produeix no haurien de quedar com una freda estadística mes. És un tema sobre el qual val la pena reincidir i tornar a escriure. I més ara, en què les lleis per afavorir els espais lliures de fum, per prohibir fumar, es van aplicant a més països i afortunadament cada vegada en més àmbits. Queda, però, molt per fer, perquè la indústria no es queda amb els braços creuats. Les successives baixades del preu del tabac a Espanya el darrer any en són una bona mostra. Per això és important que aquí a Andorra tiri endavant la proposició de llei contra el tabaquisme. El tabac mata directament i indirecta perquè és una droga. Més de cinc milions i mig de persones en son víctimes, directes o indirectes, anualment arreu del món. No és una causa perduda, ans al contrari; tots hi tenim molt per guanyar els 365 dies de l’any, no tant sols quan ho marca el calendari.
En un país amb tants grups socials, potser hauríem de tenir en compte que l’aïllament social multiplica per 2 el risc de mortalitat (davant de l’1,6 del tabac -no del fum del tabac-) com van establir House, Landis i Umberson ja el 1988 a la revista “Science”. I potser tots els “antitabac” que tracten els fumadors com a leprosos, tot sovint d’una manera irada i furibunda, haurien de pernsar que la primera causa d’infart de miocardi és la tendència a l’enuig i a la ira, com Robert Williams ha demostrat en diversos treballs des dels anys vuitanta del segle passat. La por de l’arbre del tabac no us deixa veure el bosc que realment posa en perill la intangible i, alhora, falsa seguretat de la “salut”. Fumadors i no fumadors (actius o passius o a milions de quilòmetres del fum del tabac) acabarem al canyet.