Agents provocadors
El aldarulls del setge al Parlament de Catalunya protagonitzats pels indignats de plaça Catalunya han indignat tothom. El moviment, perquè ha perdut gran part del bon cartell que tenia la seva protesta reivindicativa entre la població. La classe política, per la dèbil resposta policial a l’assetjament i pel segrest de la democràcia. I els mossos, perquè fa quatre dies els van criticar per excés de zel (operació Neteja de la plaça Catalunya) i ara per ser massa tous.
La idea del bloqueig de la cambra era dolenta des d’abans de pensar-la. La història dels moviments reivindicatius està plena de bones intencions i millors aldarulls. Recorden com va acabar la del moviment antiglobalització contra el Banc Mundial del 2001 a Barcelona? Una massa humana és quelcom molt inestable perquè costa poc o gens canviar-li el xip. Per passar-la de pacífica a turba només fan falta quatre agents provocadors. I d’aquests, vocacionals o professionals, disposats a generar violència per qualsevol motiu, n’hi ha arreu. Un altre dels seus hàbitats naturals és l’àmbit esportiu. I si no que ho preguntin als pacífics ciutadans de Vancouver que dijous passat, després de veure com els Canucks, l’equip local d’hoquei gel, perdien el partit final de l’Stanley Cup (sèrie al millor de 7), van assistir impotents a les destrosses vandàliques d’uns quants sense cervell que, teòricament, eren seguidors de l’equip. Els aldarulls de Canaletes on, també teòricament, tots els que s’hi concentren són afeccionats del Barça, és una malifeta innocent al costat de la salvatjada perpetrada a Vancouver.
