Realitat real
Els indignats demanen “democràcia real”. Una altra manera de fer política. No estan contents amb els polítics escollits democràticament per la ciutadania, però més enllà dels eslògans i els comunicats consensuats assambleàriament, la seva força i els motius que els han impulsat fins aquí, a poc a poc es van diluint en el mar de la realitat real. La que a ells no els agrada, però que de moment és amb la que rutlla el sistema. Una mostra d’aquesta és potser la que escenifiquen ac- tualment CiU i el PP a Catalunya (pressupostos, etc.). Aproximen, consensuen, pacten; diguin-li’n com vulguin, posicions per assolir uns objectius favorables a ambdues formacions. La sensació d’aquest apropament vist des de fora és la de l’abraçada de l’ós. D’entrada pot semblar reconfortant, per convertir-se en asfixiant a la poca estona. Veurem com acaba! Una altra mostra de política real l’ha donada el govern espanyol, que aquesta setmana, només quatre mesos i escaig després de prendre la mesura, han decidit tornar a posar/apujar el límit de velocitat a autopistes i autovies en 120 quilòmetres per hora. No hi ha estalvi energètic ni disminució de la contaminació que valgui. Les circumstàncies, diuen, han canviat. El petroli, diuen, està més barat… encara que a les gasolineres el preu no hagi baixat. El que sí ha baixat, i força, és la recaptació per a aquest capítol, als pressupostos generals de l’Estat. I tercera, no menys exemplificant, l’anunci de la retirada de les tropes nord-americanes d’Afganistan, fet pel president Obama en persona. Per què? Per la pasta. La mamella ja no dóna més de si. La democràcia i la llibertat estan cada vegada més cares.
