Ramon Llorens

Mentre a plaça Catalunya tot torna a ser flors i violes. És a dir, coloms que també embruten, però en nom del civisme i la pau que diuen que representen; sembla que alguna cosa es mou entre els líders del mon lliure. En una mateixa setmana –casualitat, conxor­xa…– Angela Merkel i Barack Obama han gosat expressar en públic i des de la condició de líders polítics el que el poble ras i molts experts en la matèria ja fa temps que tenen clar. Que l’intocable univers financer, malgrat semblar d’un altre planeta, o almenys intentar-ho, comparteix atmosfera amb nosaltres. I com a part implicada o molt responsable de l’actual crisi, ja va sent hora que hi posin alguna cosa de la seva banda. Vaja, que ajudin a arreglar el brutal merder que han ajudat a crear. Dit així sembla fins i tot possible. Obama va estar imponent a l’hora d’expressar-ho. La Merkel… en la seva línia. La jugada / aposta és sobre la taula, queda veure en què acaba. De tantes combinacions com hi ha, fins i tot existeix la possibilitat que multinacionals, capitals i fons reunits d’inversió SL (societats limitades, i de quina manera) i altres feres ferotges d’aquest univers paral·lel afluixin la mosca. Encara que molt em temo que si això arribés a passar, serà per que s’han adonat que no els queda més remei. Però no per les paraules de Merkel i Obama, ni per la indignació popular; no. Si de cop i volta esdevenen magnànims i/o comprensius, o el que sigui que vulguin aparentar, només serà per que l’invent continuï funcionant. Aplicar la màxima: “Déu estreny però no ofega.” No sigui cas que es quedin sense personal per continuar esprement. I do?