“Algun dia prendrem mal…”
Són paraules de Pep Guardiola en la roda de premsa posterior al partit de tornada de la Supercopa d’Espanya, guanyada pel FC Barcelona. Una Supercopa que, malgrat l’espectacle futbolístic ofert pels dos equips, passarà a la història (entrades de joc assassines a banda) per la lamentable actuació de José Mourinho. L’agressió a Tito Vilanova per l’esquena, premeditada, amb traïdoria i nocturnitat, és d’aquelles imatges que, a banda de fer la volta al món, despullen de qualsevol argument el protagonista. L’espiral verbal i gestual, i ara amb actes, que ha protagonitzat des que es va fer càrrec de l’equip merengue no té parangó amb res ni ningú dins el món del futbol. L’entitat blanca no badarà boca i el Barça pot esperar assegut si creu que el Comitè de Competició actuarà d’ofici contra Mourinho. Per les reaccions de part de la central lletera, podria semblar que alguna cosa ha canviat. Que l’entrenador merengue ja no és intocable. Doncs no… L’explicació: Florentino Pérez, l’Ésser Superior, no té cap més escut protector al voltant. Ha entregat el club per al bo i per al dolent a José Mourinho amb un únic objectiu: posar fi a l’hegemonia del Barça. Una rivalitat esportiva convertida en obsessió en un club en mans d’un egòlatra ambiciós i calculador que només pensa a incrementar el seu currículum a qualsevol preu, no pot acabar bé de cap manera. Els partits entre Barça i Madrid ja fa molt de temps que van deixar de ser només futbol per esdevenir enfrontaments. Molt em temo que l’avís de Guardiola servirà de ben poc, per no dir de res. “Algun dia prendrem mal…” Aquest dia, veient com va tot, està cada cop més a prop.
