El temps i jo
Una de les obsessions que practico amb més assiduïtat i premeditació és la del temps. Ho confesso: m’agrada estar al corrent de la previsió meteorològica per saber quin temps farà. Sempre és millor estar previngut, no? La meva dona diu que a ella el temps no li fa perdre el son. Això sí, de tant en tant es despenja demanant quin temps ens espera! Sóc conscient que com per qualsevol altra obsessió, aquesta si no es controla pot degenerar fins a esdevenir perillosa. De moment la porto pou bé! He de confessar, però, que en els darrers anys hi ha un element que ha distorsionat l’assumpte. Amb la irrupció de les noves tecnologies (les tan anomenades TIC), tinc/tenim, accés a la informació meteorològica en suports diversos i de diferents fonts. Ara mateix, el puc consultar al mòbil i tinc una aplicació oberta a la pantalla de l’ordinador. Més fàcil i pràctic impossible, si no fos pel detall que sovint, massa sovint, no es posen d’acord. L’una i l’altra no preveuen el mateix. No cal sincronització al minut, però sí que donin dades similars per al mateix període i lloc. Davant la divisió de prediccions, a qui creure? Qui diu la veritat? La solució, diu la meva dona, és que passi del tema i em relaxi tant si plou com si fa fred i surt el sol. No dic que no sigui un mal consell, ni una bona actitud. La cosa només té un inconvenient i és que indefectiblement, sinó avui, demà passat o l’altre, ella em tornarà a demanar quin temps farà? Que lluny que queda l’època en què TV i ràdio seguien el dictat de les dades de l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment: Agència Estatal de Meteorologia).
