Ramon Llorens

Les declaracions de Cristiano Ronaldo després del partit de Champions en què li van posar tres punts al turmell per culpa d’una entrada bèstia, no tenen pèrdua. L’acció va ser de targeta vermella directa; com tantes altres al llarg d’una temporada (la de Pepe a Alves per exemple!) Però no justifica que quan et posin un micròfon al davant diguis que et peguen perquè ets “guapo, ric i bon jugador”. A can Barça també hem tingut eixelebrats que, amb i sense la pilota, feien meravelles. Qui no recorda la trepitjada perpetrada per Hristo Stòitxkov en la persona d’Ildefonso Urizar Azpitarte, àrbitre del partit d’anada de la final de la Supercopa, el 5 de desembre de 1990. Sense ànim de polemitzar, es pot dir que el búlgar té un palmarès que resisteix la comparació amb el del portuguès. I que de xulejar també en sabia una estona. Tot i això, en Hristo li dóna mil voltes al Cristiano, en capacitat comunicativa i, si m’apuren, en intel·ligència emocional, de la qual ara està tan de moda parlar. Tot i les seves bretolades, Stòitxkov era (i és) conscient del lloc que ocupa al teatre de la vida i mai no se li han sentit unes declaracions amb la prepotència, el menyspreu i l’arrogància de les de l’estrella (va sense segones) originària de les illes Madeira. No es pot anar pel món com ho fa aquest noi privilegiat i multimilionari. Cert que no és l’unic, però a diferència de molts és una figura esportiva, és a dir un model per al jovent. Com molt be escrivia A. Palomas divendres a El Periódico: “Cinc milions de parats es deixarien donar deu puntades als turmells en un camp de futbol dos dies a la setmana pel 0,5% del seu sou diari.”