Elements obsolets
El cas Alessio Rastani (per titllar-lo d’alguna manera) il·lustra a la perfecció, més enllà de les seves declaracions, la deriva de la nostra societat. Vivim en l’era de la informació i de la comunicació i teòricament estem avesats a les intoxicacions informatives, estem avisats que qualsevol espavilat te la pot fotre en qualsevol moment i de la manera més inesperada. És per això, entre altres motius, que l’agent propagador, el mitjà que ofereix la informació, ocupa una posició estratègica en la xarxa comunicativa, per sobre del canal de transmissió. És obvi que a Internet hi circula informació i merda de tota mena, però no tota té, ni se li dóna, la mateixa importància. És l’agent, l’autor, qui en marca la solvència. Rastani era, teòricament, un broker independent entrevistat per la prestigiosa BBC. Després de l’enrenou i les contradeclaracions per apaivagar la turmenta, resulta que l’individu en qüestió només és un aficionat a la cerca dels seus 15 minuts de glòria! Tot i així, el problema no són les declaracions: “Els governs no dirigeixen el món, el governa Goldman Sachs”, etc., ja que qui més qui menys tenia alguna sospita sobre el particular. El problema és de mètode, de procediment. La velocitat ho ha envaït tot. La veracitat de les dades, la fiabilitat de la font, el contrast d’opinions i la responsabilitat s’han esvaït davant el nou tòtem: la immediatesa. Tot, absolutament tot, ha de ser ràpid, instantani. La reflexió, la prudència, la professionalitat són elements d’una dimensió obsoleta, encara que alguns “inadaptats antiquats” les reivindiquin com a qualitats.
