Ramon Llorens

Alguns de vostès, perquè a Andor­ra hi ha molta afició, deuen estar al cas que a l’altra banda del planeta (Nova Zelanda) s’està duent a terme la setena edició del Campionat del món de rugbi de 15. De fet, aquest cap de setmana es juguen els partits de semifinals, en què s’enfronten Gal·les i França (ahir) i Austràlia i Nova Zelanda (avui, 10 matí hora AND). Explico tot això perquè gràcies al rugbi he viscut una experiència força gratificant. La disputa dels partits de quarts (el cap de setmana passat) em va agafar lluny de casa, fent el turista amb una colla d’amics per aquests mons de Déu. Preveient la circumstància, m’havia procurat (quin gran invent Internet) l’adreça d’un pub –escocès, per a més detalls– a la nostra destinació on se seguia en rigorós directe el campionat. La cosa implicava llevar-se a quarts de set per veure començar els partits (a les 7.00 h). En principi no compartia aquesta afició amb ningú més del grup, però en assabentar-se’n, a alguns els va picar la curiositat per veure què podia fer que un estigués disposat a llevar-se a deshora i anar a un pub desconegut d’una ciutat estranya per veure un partit de rugbi, un esport del qual només sabien el nom. La seva sorpresa va ser doble: no s’esperaven trobar el caliu que hi havia al pub i a més, una vegada els vaig haver explicat maldestrament –no en sóc cap expert– quatre regles bàsiques per comprendre’n la mecànica, els va agradar el rugbi. L’èxit va ser tal que l’endemà es van llevar tan d’hora com un servidor i van repetir experiència. En honor a la veritat s’ha de dir que l’scottish breakfast i les pintes de cervesa del pub els van ajudar i molt a l’hora de decidir-se!