Ramon Llorens

D’aquí a quinze dies, Mariano Rajoy guanyarà les eleccions al Parlament espanyol per majoria absoluta. Serà la més gran de les que s’han produït en democràcia, quatre comptant-hi aquesta, dos per al PSOE i ara també dos del PP, i acte seguit serà nomenat president del Govern. Curt i ras, això és la crònica d’unes eleccions anunciades (que el gran Gabo em disculpi la llicència), si no fos perquè d’avui a allà queden quinze dies de campanya electoral, si no del tot inútil, quasi. Si un fos crèdul i adepte a les conspiranoies més recargolades, l’explicació a la contundent victòria del PP (crisi, atur, etc., a banda) començaria per la data dels comicis, el 20-N. Ja sé que no ha passat desapercebuda, però sí lluny de ser una d’aquelles casualitats el dia hagués estat triat premeditadament! Si fos veritat que en Paco, el dels segells –aviat i sense conyes, una altra vegada Francisco Franco Bahamonde, Generalísimo o Caudillo (per escollir)– ho va deixar tot lligat i ben lligat! Cert que l’any no coincideix amb cap aniversari assenyalat, en fa 36 que jeu al Valle de los Caídos, però ningú no és perfecte (gràcies a en Wilder). Fins a la data, les eleccions generals espanyoles (amb aquesta onze convocatòries) mai havien caigut en novembre, ni en dia 20. I el PP, dirà algú, ja havia fet una majoria absoluta amb José M. Aznar. Eren altres temps, ell era un “il·luminat” i no es vivia l’actual situació de crisi. Una situació que demanda un líder fort que tregui Espanya de la crisi. Que dic Espanya… Europa, o ja posats al Món sencer. Sigui pel que sigui, l’escollit ara és Don Mariano. Embolica que fa fort…!