Què ens importa?
“El Sáhara no le importa a nadie”. L’afirmació és de Javier Bardem a Berlín entrevistat amb motiu de la presentació al Festival de cinema de Berlín del documental Hijos de las nubes: la última colonia, que es fa ressò de la situació en què viuen els refugiats sahrauís. Malauradament aquesta no és l’única tragèdia humanitària que pateix el món actualment. N’hi ha una pila tan gran per triar que podria semblar que els mitjans les van alternant. I ens empassem noves-notícies-velles que aparquem / oblidem als deu minuts sense cap mena de remordiment. La pregunta potser s’hauria de fer en genèric. Què ens importa? O millor dit, què ens importa realment? Ara tenim una gran resposta: la crisi. Una situació nova per a nosaltres que ha esdevingut omnipresent –no es cansen de recordar-nos que, lluny d’acabar-se, no ha tocat fons–. Una situació que ho condiciona tot. Les famílies han entrat en mode d’economia de guerra i l’estalvi ha passat de virtut a necessitat. Fins aquí, correcte. El problema és que aquesta realitat (que és nova per a nosaltres), és l’hàbitat o la circumstància natural, com vostè ho vulgui anomenar, de la meitat de la població del planeta. 3.500 milions de persones viuen en la misèria, condemnades a la pobresa absoluta, sense esperança de cap mena de sortir-ne, sense perspectives laborals, sense futur, en crisi permanent. Una crisi que en molts aspectes, directament o indirectament, hem propiciat nosaltres. Tornem a fer-nos la pregunta: què ens importa realment? O millor encara, què és realment important?
