Vaga inútil?
La reforma de les retallades no s’aturarà. La vaga general que va viure l’Estat espanyol dijous passat no canviarà l’abast de les mesures que el govern ha pres i prendrà immediatament. Com no podia ser d’una altra manera uns i altres s’han atorgat l’èxit. Pel govern, el seguiment va ser “baix” i si més no “desigual”. Pels sindicats, partits i organitzacions convocants i/o simpatitzants, la jornada va ser un èxit! Les xifres d’assistència a les manifestacions han gaudit de la doble lectura habitual. Un milió eren cent mil i cent mil esdevenien deu mil, tot depenia de la font que donava la xifra. Fins i tot els aldarulls i la violència dels grups organitzats que es va viure als carrers de Barcelona, transmetien sensació de déjà-vu. Sense ànims d’abonar cap teoria conspiranoide, és preocupant observar com en totes les convocatòries de masses de la Ciutat Comtal els actes vandàlics acaben desviant l’atenció informativa de l’acte, donant una imatge absolutament distorsionada de la realitat catalana. Amb tot, els que realment han d’obrir una etapa de reflexió profunda són els sindicats. Els temps han canviat però ells no i és evident que el model ha quedat obsolet del tot. Els discursos i les valoracions de dijous a la nit eren d’allò més ranci. El seu paper ha estat crucial i determinant per a l’assoliment i l’evolució de l’Estat social del benestar. I precisament perquè el Mercat Global que ha esdevingut el món l’està desmantellant sense vergonya ni miraments, les organitzacions sindicals han de sintonitzar amb el segle XXI. Un passat gloriós no és garantia ni de present… i menys de futur.
