Onze paraules
La setmana ha tingut uns protagonistes destacats, els Borbons. La família reial espanyola en un exercici de màrqueting grupal envejable ha ocupat espai mediàtic, des de diversos fronts. Al tret al peu d’en Froilan de todos los Santos (primer accidental i després netejant l’arma) s’hi ha afegit unes declaracions de Diego Torres, examic i exsoci d’Iñaki Urdangarin, embolicant el rei i la infanta Cristina (la dona) en la trama de corrupteles disfressades de negocis que ambdós manegaven. La traca final, però, la hi ha posada el rei en persona. No se li acut res més al monarca que trencar-se el maluc caçant elefants a Botswana! Sort que, segons fonts ben informades (vanitatis.com) anava ben acompanyat! Ni missatge de Cap d’Any (demanant austeritat i responsabilitat) ni presidència d’honor de la WWF (Fons Mundial per la Natura) que valgui, l’afició és l’afició. I per rematar el bon ambient la reina, en terres gregues celebrant la Pasqua ortodoxa amb la seva família, torna quan li convé i es passa per la clínica a veure el marit convalescent, amb una visita tipus metge (25 minuts mal comptats). Vist com estava el pati, i malgrat que la presidenta de l’Argentina es va treure de la mànega l’expropiació de Repsol-YPF, amb el consegüent efecte d’ofensa nacional, la institució monàrquica en un gest històric sense precedents (i la monarquia com a tal en té un bon tros d’història) ha demanat perdó. El rei ho va fer en onze paraules: “Lo siento mucho me he equivocado y no volverá a ocurrir”. Ara només queda esperar per copsar, i disculpin el joc de paraules, l’abast real del penediment reial.
