Relativisme ‘patiller’
Estem tan amarats de crisi per tot arreu que ja no veiem res mes. Per això poso en el seu coneixement, amable lector, que la calor va arribant, entre xàfec i xàfec. Que la lliga cedeix temporalment el protagonisme a l’Eurocopa de seleccions que comença el proper cap de setmana a Ucraïna i Polònia (la real) i als Jocs de Londres (del 27 de juliol al 12 d’agost); que al seu torn ens portaran, quasi sense temps de pair-los, a una nova edició de la lliga de futbol, el tercer cap de setmana del mes d’agost. I si el que vol és un argument definitiu per deixar de preocupar-nos almenys una estona per la maleïda crisi dels… Sàpiga que la Via Làctia (sintetitzant, casa nostra) serà destruïda per una col·lisió còsmica amb la galàxia d’Andròmeda! La castanya a més de donar lloc a una nova galàxia enviarà el Sol, el nostre, a Can Pistraus i més enllà. Contràriament al que està pensant, pacient lector, he de dir que la col·lisió no és fruit del cervell reescalfat del firmant, si no d’un exhaustiu estudi científic de més de cinc anys amb el telescopi espacial Hubble. A que de cop i volta la crisi ja no li sembla tan greu? Tot es relativitza en pensar que si el Sol se’n va al carall, els planetes que l’envolten (entre els quals la Terra) no acabaran millor. Cert! L’únic inconvenient d’aquesta argumentació galàctica és el factor temps. Malgrat la velocitat amb què ambdues galàxies s’estan apropant (400.000 quilòmetres per hora, i tampoc és conya), el xoc serà d’aquí a 4.000 milions d’anys. La paciència és una virtut, però 4.000 milions d’anys són un excés excessiu… Conclusió, la crisi és el cataclisme ara i aquí!
