Cyril, un dels nostres
No sóc andorrà, però el febrer vinent farà vuit anys que visc al país i em sento un més d’aquí. Sense vot, però la llei és la llei (ja seria hora de rebaixar els 20 anys!). Cyril Despres fa uns quants anys que fa vida a les Valls i està més que integrat. Tant que quan guanya el tercer Dakar el primer que contesta quan li demanen és que està molt cansat i que li agradaria estar ja a Andorra, a casa seva. Veient nevar. És un dels nostres i per això el seguiment -per a molts excessiu- que li fem els mitjans de comunicació del país. Aquest -el ressó mediàtic dels residents- és un tema que tractaré aviat.
Vull centrar-me ara en el Dakar 2010. El triomf de Despres sempre estarà sota sospita, fonamentalment a Espanya. La sanció de set hores a Marc Coma va aplanar la victòria el resident, sí, però al francès tampoc no li han regalat res. No s’ha d’oblidar que va ser l’únic pilot que no va fallar en la cursa. Cap errada de pilotatge greu ni cap pana a la KTM.
Alguns companys em demanaven si la penalització a Coma era justa. La veritat és que no tinc ni idea. No estava allà. De fet no hi ha cap testimoni. Només una roda que sembla nova. Potser massa poc argument per carregar-te la cursa, però si els comissaris ho van tenir tant clar deu ser per alguna cosa. Despres va fer el que havia de fer. Ell millor que ningú coneix el desgast que tenen els pneumàtics després de 200 quilòmetres. L’únic que em va semblar excessiu va ser carregar contra Coma un cop aquest va decidir seguir, posant en dubte les dues victòries anteriors al Dakar del pilot d’Avià. No calia. Va ser poc elegant.
No crec que Coma i Despres fossin amics, però a partir d’ara la rivalitat serà a mort. Ja tinc ganes que arribi el Dakar 2011. Sigui a l’Àfrica o a Sud-amèrica la lluita entre els dos serà per no perdre’s.
CANI BOY MULLA’T, I DIGUES QUI GOSA QUALIFICAR COM A EXCESSIU EL SEGUIMENT D’EN CYRIL DESPRES. NO SE PERQUÈ AQUESTA DISCUSSIÓ TÉ UNA FARUM TERTUL·LIANA.