Fins aquí hem arribat, VPC
El VPC Andorra és carn de divisió d’honor. Les matemàtiques, que no enganyen, s’entesten a dir que la salvació és possible, però la realitat s’imposa. Ahir, dur 51 a 5 contra el Bédarieux. I el pitjor de tot, l’equip va viatjar amb només 16 jugadors –per als qui no entenen de rugbi, en juguen 15–. Inacceptable. Les lesions i les baixes, justificades o no, van deixar Michael Broad amb un únic canvi a la banqueta. Als que van anar i van aguantar el tipus: chapeau. Esportivament, la temporada és un fracàs (almenys els números quadren) i això que l’arribada de la junta de Thomas Ginesta feia concebre il·lusions. Res. Al final, descens. Amb el que va costar pujar! Què deu pensar Broad? Venir d’Austràlia per a això…
Arribar i moldre. El vermell ha substituït el blanc al cor de molts espanyols. Ara que el Reial Madrid ja no pot guanyar la Champions a casa seva, les mirades s’han traslladat al Ferrari de Fernando Alonso. L’orgull patri torna a tenir heroi. I l’asturià s’ho ha guanyat. El debut amb l’escuderia del Cavallino Rampante no podia ser millor. Primera cursa i primera victòria. Contundent. El primer pas cap al tercer títol mundial està fet…
Excel·lent BP Andorra: Xavi de la Rosa patia dissabte a la grada, on complia sanció. No podia ser d’una altra manera. Com diu ell, “això és plata”. Sí, però és contra equips com el Gijón el Llano, tercer, que està permès patir i no contra rivals com el Valverde o el Ribera de Navarra. De l’ensopiment hem passat a l’èxtasi. Els jugadors han demostrat que els van els grans reptes, els rivals de pes i no les mitjanies. L’equip ja és cinquè, a tocar del play-off. Quatre punts el separen. L’exhibició de dissabte ha de tenir continuïtat.
Antidopatge La Federació Andorrana de Bàsquet ha anunciat que la temporada vinent els controls antidopatge arribaran a la lliga LAB. Serà la primera federació a instaurar-los al país, seguint les recomanacions de FIBA Europe i de la secretaria d’Estat d’Esports. La decisió no deixa de ser curiosa tenint en compte que la lliga, ara per ara, és només una competició per a amics. Potser s’han passat. Això sí, d’altres federacions sí haurien de fer el pas.
