Contracrònica d’un partit increïble
UE Sant Julià-MyPA: Segona ronda de la UEFA Europa League. 18.15 h: La tarda ja va començar malament. La policia havia col·locat tanques de seguretat al límit del tartà del Comunal i no es podia trepitjar la pista, amb la qual cosa no hi havia més remei que passar pel fang. És el que té aquest estadi. Havia plogut i el camí cap a la graderia és de terra. I jo amb xancles.
De la zona de premsa, res de nou. Quan plou hi ha goteres. Hi estem acostumats. Però és que dijous va caure la mare de totes les tormentes. Van ser només deu minuts, però el fort vent i el diluvi que queia ens va portar als periodistes a buscar la protecció de la tribuna. Protecció? No hi havia un lloc lliure a la part alta i a les altres fileres et mullaves de valent. Total que vaig acabar, com la resta, a la zona on es posa la tele, ara sí a cobert. El partit ja s’havia suspès. Arribar-hi va ser una odisea. Els tolls d’aigua eren enormes i la pluja, acompanyada de pedra de petit tamany, no es calmava.
Després d’uns minuts, nou canvi. Ja no plovia tant i calia anar a la zona de vestidors a veure què passava amb el partit. I aquí comença el xou uefo. Que si esperem més, que si es reprenen els 11 minuts que faltaven, que si no es disputen perque el camp està impracticable, que si s’ha de jugar divendres… els 11 minuts? No, diuen, tot el partit. Fins que no es va prendre la decisió final més de dues hores. Tothom deia la seva als vestidors del Comunal. Converses, més converses. Trucades a Nyon. Els uefos diuen la seva, els clubs no es queden enrere. Ningú no sap què passarà. I mentre, el gimnàs del Comunal obert i vinga a entrar i sortir tios musculats -i suats- de la instal·lació. Quin contrast amb l’americana i corbata dels representants de la UEFA. De vergonya aliena. No es pot tancar el gimnàs quan hi ha partit? No el tancarà ni la visita del Sarkozy? La imatge que es dóna, una vegada més, és penosa. Almenys els finlandesos tindran bones anècdotes que explicar. I els uefos van ajudar-hi també. Els dos clubs es posen d’acord (quan mai passa!) i veuen bé que el MyPA superi l’eliminatòria (0-4 de parcial). No volen jugar els 11 minuts que falten. Però no, la normativa diu que els partits s’han d’acabar i hi ha un intent de represa quan ja no plou. Malauradament els jugadors del Sant Julià estan sopant al bar del Comunal i els finlandesos al seu hotel. Hi ha trucades perque tornin ràpid i quan tot feia indicar que el partit s’acabaria dijous, marxa enrere i a esperar fins divendres. Es jugaran els 11 minuts que falten? NO. Tot el partit. Ho diu la normativa (és cert), però és il·lògic. A cap dels dos equips els hi va bé el partit. Al Sant Julià perque els jugadors són amateurs i treballen. A més guanyar per 4 a 0 es veu com una quimera (tot i que la imatge en els 79 minuts va ser molt bona, amb un gran Peppe). Al MyPA perque divendres al matí tenia els bitllets per tornar a Finlàndia. Quin despropòsit! A les deu de la nit deixo l’estadi sense saber a quina hora es disputa el partit. Uns proposen jugar a les set del matí! Els altres a dos quarts de set de la tarda. Guanya la segona opció. La de casa. Ho sé a la redacció després d’unes quantes trucades. El segon partit havia acabat. El tercer, divendres. El futbol és així.
