Quatre apunts d’agost
Generació espontània
Pal Joensen. El nom no els dirà res. Podria ser el d’un secundari d’una pel·lícula de Lars von Trier o el del capità de l’equip de cúrling de Dinamarca. No. És nedador, de les illes Fèroe… i bo. Tant que ha fet història a Budapest guanyant la medalla de plata en els 1.500 metres lliures a l’Europeu de natació. Aquest mosso, de 19 anys, ha tirat per terra la màxima que molts utilitzen a Andorra per justificar l’absència de resultats. Aquella que ens recorda sempre que som petits i amb pocs passaports. I les illes Fèroe, no? Per no tenir no tenen ni passaport (són una regió autònoma de Dinamarca). Joensen entrena en l’única piscina de la seva illa, Sudoroy, de 25 metres i amb quatre carrers. És un cas evident de generació espontània. I d’hores de treball, és clar. Quina enveja. Per què coi no surt a Andorra un Joensen? Jo no tinc resposta.
L’adéu de Jorge
Ha estat la bomba de l’estiu. Del tot inesperada. El capità del BP Andorra s’ha cansat. Es retira. No hi ha dubte que ha esperat massa per dir-ho –l’equip ja ha començat la pretemporada i ara ha de trobar-li un substitut a correcuita–, però ha estat honest. Sense motivació no es va enlloc. Ni en futbol sala ni a la petanca. Una llàstima perquè ens quedem sense un jugador de referència, un clàssic. D’aquells que sempre es troben a faltar. Ara ha deixat el futbol sala professional. Tant de bo no el perdem també per a la selecció. A Andorra li sobraran propostes per jugar. De la Rosa el coneix i l’espera. La selecció el necessita més que el BP.
Rossi, vermell
Molts somiaven veure’l de vermell. I el veuran l’any vinent, però no de vermell Ferrari sinó de Ducati. Valentino Rossi ha fet el salt a la marca italiana. La decisió és arriscada. La moto avui no és guanyadora. Yamaha i Honda estan per davant, però només ell pot carregar-se l’ordre establert. Ja ho va fer quan va marxar a Yamaha… Que tremoli el Mundial.
Sandro absent
Arriben les primeres crítiques a Sandro Rosell per no viatjar a Sevilla per la Supercopa. El president del Barça prefereix delegar. Em sembla perfecte. O és que no es criticava el presidencialisme de Laporta? Com trobarem a faltar els excessos de l’ara polític i com ens ho passàvem. Al loro!
