Fer història o no
Ja ha arribat. És una realitat. Ja el tenim aquí. Som molts els que demanàvem resultats a l’esquí nacional –ells els primers, suposo– ni que fos un, i dilluns passat va caure. Inesperat. Com més bé prova. Kevin Esteve ja s’ha guanyat un lloc en l’univers blanc d’Andorra, orfe d’estrelles. El sisè lloc en el descens de la supercombinada del Mundial, a 2’’32 del guanyador, ni més ni menys que un tal Svindal, i deixant enrere cracks com Bode Miller o Raich, és una fita sense comparació a casa nostra. Excel·lent. Única. Em resisteixo a escriure, però, que Esteve ha fet història. En l’esport utilitzem a vegades aquesta expressió amb massa alegria. L’esquiador ens ha obsequiat amb el millor resultat fins ara. Això no li treu ningú. Que no és poca cosa i ens n’alegrem. Però no s’ha de quedar aquí. Una flor no fa estiu. I Esteve n’és conscient. Història en farà quan sigui capaç d’acumular resultats com aquest i es mogui amb facilitat pel circuit mundial. De moment ha fet un gran pas, només un. Joventut, qualitats i ambició en té per fer-ne molts més.
Sense alcohol, millor
Dissabte hi havia molta gent al camp del Consell. Feia temps que no el veia tan ple. Em va sorprendre. Andorra jugava contra Sèrbia un partit de l’Europeu, però no era ni l’últim ni decisiu, i tot i això hi havia més de 800 persones. I molt bon ambient. Com ha de ser, encara que malauradament no passi habitualment. L’únic que no em va agradar van ser les llaunes de cervesa que corrien per la graderia. De venda a la mateixa instal·lació. Al país no hi ha cap llei que prohibeixi la venda de begudes alcohòliques en recintes esportius –a Espanya sí, per exemple–, però no estaria malament posar-s’hi. L’exemple que es dóna a la canalla amb la llauna a la mà no és gaire gratificant. I ja se sap què pot passar quan algú es passa de la ratlla. Gran ambient, sí, però millor sense alcohol.
El basar turc del dopatge
Quan divendres vaig sentir per la ràdio que els mossos havien desarticulat una xarxa de dopatge a Catalunya de seguida vaig pensar en Andorra. No cal tenir gaire intuïció per sospitar d’on provenien les substàncies. O una part. D’una farmàcia del país, a la qual ja li han obert els expedients respectius. Aquest és el camí. S’han d’eliminar les pomes podrides. Andorra no pot seguir sent el basar turc dels productes prohibits. O almenys que cada vegada costi més comprar-ne. Que no són aspirines, precisament…
Fórmula 1 a Bahrain
El món àrab està canviant. Tunísia i Egipte van ser els primers a sortir al carrer, i Algèria, Líbia, el Iemen i Bahrain han seguit l’exemple. Amb aquest panorama de protestes per demanar llibertat, amb morts per la repressió governamental, em sembla del tot obscè que alguns encara es preocupin per saber si hi haurà Gran Premi de Fórmula 1 a Bahrain el 13 de març. Senyors, el primer és el primer.
