Fang, asfalt, euros i dos apunts més
Per als qui no el conegueu, Max Mamers és el Sr. Andros, l’home que ha parit el trofeu d’automobilisme sobre gel més important d’Europa i que el condueix amb mà ferma. I a Andorra ja li ha tocat patir-ho alguna vegada. L’última amenaça del promotor va arribar el desembre passat: l’Andros no tornarà al Grandvalira Circuit si no s’enquitrana el pàdoc ja. La darrera experiència, amb més fang que neu, no va ser gens gratificant. I amb això tenia raó. La imatge era impròpia d’una instal·lació decent.
De seguida vaig tenir clar que si Mamers havia alçat la veu alguna cosa es mouria i la resposta va arribar dijous passat amb el compromís Govern-comú d’Encamp per asfaltar el pàdoc i potser alguna cosa més. Tothom s’ha deixat molts diners al circuit per deixar escapar la competició que més ressò té a l’hivern de les que s’organitzen. No sé d’on sortiran els euros, però no són tants –uns 25.000–, per no fer l’últim rentat de cara a la instal·lació. I a més podent agafar-los dels diners destinats per a carrers i carreteres. Altra cosa serà com fer rendible el circuit com vol el comú…
Vidosa encara té corda
L’eclosió de Kevin Esteve al Mundial de Garmish ha deixat en un segon terme Roger Vidosa, a qui alguns ja veuen poc menys que a prop de la retirada. I no hauria de ser així. L’esquiador massanenc farà demà 27 anys. És cert que a aquesta edat alguns esquiadors com Santi López o Àlex Antor ja havien deixat la competició i que l’esquena fa anys que l’hi té jurada, però es fa difícil pensar que ara que ja no està sol al circuit –per fi hi ha un equip amb gent jove que lluita– ho acabi deixant. Al Mundial hi va arribar en baixa forma per la lesió que va patir i va haver de buscar-la mitjançant curses i no amb entrenaments. I això no acostuma a anar bé. La competitivitat amb Esteve és una motivació extra per millorar. A més, ara ja no serà el focus únic d’atenció i això també el pot ajudar. Amb ambició, treball –és un pencaire nat– i salut, els resultats també acabaran arribant. I si no és així podrà marxar tranquil per aguantar quan estava sol i havia d’aguantar i tirar del carro dels joves quan li ha tocat fer-ho.
L’experiment dels àrbitres
Els veig i em demano, què fan? Per què serveixen? Quan actuen? L’experiment del cinquè àrbitre o assistent de porteria a la Champions i l’Europa League no va enlloc. Els pobres pinten ben poc, per no dir res, i quan haurien de fer-se notar com en les mans –i penal– de Gourcuff a xut de Cristiano Ronaldo no ho fan. Per això més val que els retirin. Si no veuen el que haurien de veure, per què hi són? L’experiment no funciona. Per no dir que estèticament queden bastant lletjos amb el banderí que duen que sembla una espasa làser de La Guerra de les Galàxies. Molta credibilitat tampoc no dóna. El que sí que faria seria provar ja les expulsions temporals (10 minuts, per exemple?) per als porters que perden temps. Es riuen de tothom i com a molt s’emporten una groga. Si anessin al bin sin els lluiria més el pèl.
