El partit de la meva vida
L’excusa me l’han donat els germans Domènech, Joan, Carles i Oriol, tots tres periodistes, que han escrit un llibre que es titula així. No m’ha costat gaire trobar el partit de la meva vida, del Barça, és clar. Millor, el partit i el gol de la meva vida. I és que sense el segon el primer no hagués estat possible. Recordeu Kaiserlautern? I Bakero? Ja està tot dit. Sense aquell miracle, el gol de Koeman (minut 111) a Wembley no hagués arribat. Ni la primera Copa d’Europa del Barça. Aquella final del 20 de maig de 1992 no va ser, sens dubte, el millor partit de futbol que he vist mai (aquesta distinció se l’enduria el recent 5 a 0 contra el Reial Madrid, que curiosament vaig seguir a la Penya Madridista d’Andorra), però va marcar un punt i seguit per a molts culers. Aquella nit vaig plorar com un crio, el mateix que a la final de Sevilla no podia dormir de tants plors perquè no entenia que uns romanesos desconeguts ens haguessin pres una Copa d’Europa que no podia ser més que nostra. I a més a més en els penals i sense marcar nosaltres ni un.
La final de Wembley va acabar amb moltíssimes frustracions i va obrir el camí que, afortunadament, segueix ben net tants anys després. El Barça segueix guanyant i amb Guardiola voreja l’excel·lència. Que duri!
