Una setmana carregadeta
La retirada de Sofie Juárez, als 20 anys, és una putada. Per a tots. Començant per ella mateixa. No hi ha un cop més fort per a l’autoestima d’un esportista que comprovar que no pots arribar allà on t’has proposat. I això que, paradoxes de la vida, va tocar el cel olímpic a Vancouver l’any passat (segueixo pensant que va ser una errada enviar-la). Juárez almenys ha sigut honesta i no ha volgut enganyar ningú. Si no estàs, no estàs. Ara bé, la putada que ha fet a la FAE és de traca. L’equip de la temporada vinent ja estava embastat. I es comptava amb ella, si no acabaven arribant els resultats, ni que fos com a guia de les joves promeses Carmina Pallàs i Sara Ramèntol. Ara, res. El buit.
La retirada d’un esportista en un país com aquest, en què no anem sobrats, és sempre una putada. I més amb 20 anys. La posada en escena del comiat va ser la clàssica –no hi van faltar les llàgrimes– i només va desentonar un detall. La placa, entregada conjuntament pel Soldeu Esquí Club i la FAE, sobrava. Amb 20 anys mereixes ja una placa? I si torna com ella mateixa no ha descartat?
Per què no sempre així?
El Poliesportiu d’Andorra feia patxoca dissabte en el BP-Ribera de Navarra. Més gent que mai, més soroll que mai, més amb l’equip que mai. L’afició respon quan se la va a buscar. I el primer partit del play-off s’ho mereixia. Bé per les diferents iniciatives del club. Ara bé, per què no es fa l’esforç cada quinze dies? Als qui ens agrada això volem més tardes així i no de seients buits i silenci mortuori. Ja tenim mono d’aquest ambient. Paradoxalment el millor Poliesportiu arriba en el que probablement serà el darrer partit de la temporada a casa. Massa tard. I aficionats, n’hi ha…
Inauguracions i invitacions
Els multicampions de bicitrial César Cañas i Dani Comas han inaugurat el circuit de BTT d’Engolasters. Van venir convidats pel comú d’Escaldes-Engordany. Bona idea pel renom dels protagonistes. Ara bé, no costava gaire tenir un detall amb Xavi Casas, l’home que més ha fet parlar d’aquest esport al país. Pot agradar més o menys per ser com és, però no costava gaire convidar-lo. Ja ho diu el refrany: hostes vingueren que de casa ens tragueren.
L’Emperador Mou i la UEFA
Estic segur que Busquets li va dir “mono” a Marcelo. No em crec la versió 2.0 del “Manolo marca ya” de Cruyff. Res de “mucho morro”. I per això tinc clar que el sancionaran. Al final, la UEFA ho ha deixat per avui i encara no sabem si el Reial Madrid aconseguirà o no el que volia. El club blanc, que és capaç d’ordir un comunicat infame per defensar la seva netedat, s’ha passat fa temps al costat fosc. L’emperador Mou ha tancat la conversió d’Anakin Skywalker en el malvat Darth Vader. Però falta saber si tindrà el suport de l’imperi uefo o no. Sigui com sigui, la lluita contra el Barça (perdó contra el racisme) viu un nou capítol. I segur que no serà l’últim. Continuarà.
