Canito on the Blog

No se m’ocorre una millor forma de reflexar el que la Federació Francesa de Rugbi li ha fet al VPC Andorra que el titular que hi ha sobre aquestes línies. He de reconèixer que les meves preferències rugbístiques en el Sis Nacions es decanten cap al Quinze del Gall (segurament perquè de crio m’encantava un paio que es deia com jo, Serge Blanco. Ja veieu quin criteri), però a banda d’això no sóc ni molt menys francòfil. I després de l’absurditat comesa per l’FFR encara menys. I jo que pensava que Espanya era el rei de la improvització. Em sembla perfecte que la federació vulgui professionalitzar el rugbi, però s’ha d’avisar amb antelació, deixant com a mínim un any o dos de marge perquè els clubs s’hi acomodin o ho intentin. No contents amb això, i en una demostració de molt mal gust, la notificació dels canvis en la normativa va arribar al VPC la mateixa setmana de la final contra el Saint Sulpice. Olé. Quina papereta la de la junta, que sabia -i va callar- que l’ascens al camp, si s’assolia, tenia pocs números per portar-se a terme.

Al marge de París, que una vegada més ha demostrat que passa de la perifèria rugbística, hem de fer també autocrítica i recordar que l’anterior junta, amb Christian Trillas al capdavant, va pensar més en el primer equip que en la base i aquesta política, que no vam saber veure en el seu moment perquè la tercera federal no ens feia veure l’horitzó, ha portat ara a haver de renunciar a l’ascens per no tenir prou jovent. Andorra, en aquest sentit, és un poble, amb pocs nens i molts esports -potser massa i tot-, i no es pot descuidar la base.

A veure com acabarà tot.

Estic a la cua. I n’estaré temps, em sembla. A la ministra d’Educació, Joventut i Esports, Roser Suñé, se li està acumulant la feina. Per què és la ministra d’Esports, oi? Almenys fins el moment. Sabut és que es busca ministre/a de Cultura i que retruc s’emportaria també Esports, però ara per ara Suñé és la ministra. I mentre no hi ha novetats, els clubs esperen –i desesperen per –tenir un interlocutor vàlid. Per quan un secretari/a d’Estat d’Esports? El River vol parlar amb Govern per saber si pot jugar la temporada vinent a Leb or si es posa a tir. El BP Andorra vol parlar amb Govern per saber si rebrà els 50.000 euros que reclama i que hauria de cobrar (sinó que l’anterior executiu no hagués pagat els 50.000 euros l’any anterior si no era un compromís seu). A més el club necessita saber de quants diners disposarà la temporada vinent per planificar la temporada (que es fa ara i no al desembre). El CV Andorra vol parlar amb Govern per saber si pot assumir la Superlliga 2 per a la qual estan a punt d’inscriure’s. Als escacs encara s’en recorden dels 10.000 euros promesos l’any passat per a l’Open internacional i que no han cobrat. I podríem seguir. Massa feina acumulada per no tenir ningú amb qui fer net. I mentrestant a l’Edifici Administratiu ningú no diu res. Jo també vull parlar amb Govern i que m’expliquin perquè es va tant a poc a poc quan l’esport del país necessita solucions amb urgència.