Demostració de força del BC Andorra
Si alguna cosa té la directiva del BC Andorra, amb Gorka Aixàs al capdavant, és que sap cuidar els detalls. I a més als punyeters la sort també els acompanya. El dia que es commemora el 20è aniversari de l’ascens a l’ACB es disputa l’últim partit de lliga a casa i amb un altre ascens a la butxaca. Total que toca celebrar-ho junts. I amb l’afició, que va tornar a respondre. A poc a poc, aquest projecte esportiu, amb un Joan Peñarroya que hauria de renovar ja, ha anat creixent i ha anat enganxant més públic.
La Festa del bàsquet de dissabte va ser molt emotiva. Fins i tot per a mi, que fa vint anys ni m’imaginava que acabaria a Andorra. El treball per reunir a la plantilla del 1992 i el merescut homenatge a un home com Jordi Clua es va veure recompensat per l’afició, que va saber agrair l’esforç de la directiva. El país respira bàsquet. És així i ho va poder comprovar de primera mà Toni Martí. Per cert, crec que el Govern va trigar massa en felicitar públicament el club per l’ascens (no ho va fer tant per reconèixer un altre gran èxit de l’esport nacional, la tercera plaça de Lluís Marín a la Copa del món de surf de neu de Valmalenco). Permeteu-me l’incís.
Dissabte el BC River Andorra va fer una demostració de força, que espero li ajudi per sortir amb un bon projecte la temporada vinent a LEB Or. No serà fàcil. Però si algú ho pot aconseguir al país és aquest club. Té passat ACB, present d’Or i futur d’ACB?
Gràcies canito! Tu saps el que ha costat muntar la festa… espero que en gaudissis molt!