De Pep a ‘Tito’
Les males llengües (bàsicament Gabi Fernàndez) diuen que la culpa és meva. Que dos vegades que vaig al Camp Nou i em carrego tot. Adéu a la Lliga, adéu a la Champions… i ara també adéu a Guardiola. Primer de tot, des d’aquí vull desmentir la fama de gafe que em volen encolomar (fa 30 anys que sóc soci). Per aquí no passo. Bàsicament perquè m’ho creuré i quan torni al camp seré el primer en pensar que si no guanyem serà per culpa meva (per als qui ja pensin malament que sàpiguen que no aniré a la final de la Copa del Rei).
Això de Guardiola m’ha agafat amb el peu canviat. Jo era dels que confiava plenament en la renovació del Pep. Almenys un any més. Però després de seguir la roda de premsa amb interès i un pel d’emoció només em queda dir que si ja no tenia prou forces per seguir millor deixar-ho. Ha estat honest amb ell, amb el club i l’afició. Amb tot el que ens ha donat només se’l pot acomiadar amb un GRÀCIES enorme. I un FINS AVIAT, perquè segur que tornarà.
L’elecció de ‘Tito’ Vilanova no se l’esperava ningú. No entrava en cap travessa (aquí la premsa ha badat bastant) i reconec que quan Sandro Rosell estava a punt d’anunciar el nom del substitut pensava que diria Valverde o, pitjor, Bielsa. Però no, Vilanova vol volar sol (me n’alegro perquè vol dir que està bé de salut) i ha acceptat trencar ara el duet triomfant. L’aposta per la continuïtat del projecte és evident. I ja m’està bé. Però molt de compte amb el vestidor, que Vilanova no arrossega tant ni té el carisma de Guardiola. Li donarem un marge de confiança perquè se l’ha guanyat. Tot i que fer de segon no té res a veure amb ser el primer espasa. En cap sentit. Això sí, ara almenys José Mourinho (per què no plega ell també, cony!) ja sabrà qui és ‘Pito’ – ‘Tito’ o encara el menystindrà?
