Canito on the Blog

Madrid té la Caja Mágica –quin nom més cursi per a una instal·lació esportiva– i Andorra aviat tindrà la seva Caixa de Llumins. Res a dir. Un cop triada l’opció del Camp del Consell per convertir-lo en Estadi Nacional encabir-hi un màxim de 5.000 persones ja sembla un miracle. M’agrada el disseny elegit per la pinta que té de camp anglès (suposo que poca cosa més es podia fer) i m’agrada per sobre de tot perquè és el nostre estadi. Hem trigat, però a partir de l’any vinent ja no haurem de passar més vergonya quan periodistes d’altres països riguin de les nostres instal·lacions. El nou estadi és una necessitat. I ha trigat massa a fer-se.

El que ja no m’agrada és com ho està portant el Govern, que té la virtut d’emprenyar tothom. Els primers mosquejats van ser els dels rugbi, que a banda de perdre l’exclusivitat en l’únic camp del país  on es pot practicar el seu esport, van veure com es quedaven fora en una reunió en que si estava present la Federació de Futbol i es van sentir menystinguts. Després arriba la relliscada del Torneig dels Petits Isards… per anar sumant.

Però tornant a l’Estadi Nacional, la darrera ha estat bona. Per començar, en la presentació de dimecres del projecte elegit no està convidat l’arquitecte guanyador, Julià Call. Normal?

I després arriba la bomba. Jordi Cerqueda deixa caure en la roda de premsa que la UEFA no té constància encara del projecte. En sentir-lo, no hi vaig parar gaire atenció perquè pensava que la Federació de Futbol actuava com a representant dels ‘amos de la pasta’ i ja està. Però resulta que dijous Toni Giribet llença tota la cavalleria contra Esports perquè ni tan sols la Federació (a banda de la seva cap de premsa, que sí va assistir a la presentació) coneixia res. Diuen que perquè no va arribar l’e-mail (a vegades passa, però curiosament els que no arriben són els importants). Lleig. I una manca de tacte i de diplomàcia (ves per on!) preocupant quan la UEFA t’ajuda amb dos milions d’euros. No costava gaire enviar les quatre imatges que ens van passar en la roda de premsa i tots contents, i quan ja estigui el projecte enllestit fer-lo arribar a Nyon o convidar Andorra Thierry Favre . Però no…

Esperem que la UEFA no s’empipi gaire.

Érem pocs… i va parlar Montserrat Gil. I la va deixar anar. El comú està desmantellant el que quedava del Camp de tir de la Rabassa i, a banda d’una nova atracció, es volen fer un parell de camps de futbol en els quals la FIFA i la UEFA hi estan molt interessats. Només sentir la cònsol m’imaginava dos mini-camps més per als crios (és cert, qui pujarà allà per fer una patxanga?), però després de parlar amb Toni Giribet la cosa és més seriosa. Si tira endavant el projecte (el nou programa Hat Trick no s’engegarà fins el novembre vinent) podríem tenir al país un nou camp reglamentari (llenço gratuïtament un nom: ‘Naturlàndia Arena’) i un afegitó per a entrenaments. La pregunta és evident: necessita Andorra un altre camp? I a La Rabassa? La meva resposta és: I per què no? Amb la que està caient pot semblar obscè pensar en construir un camp de futbol, però la Federació no té la culpa si pot tenir accés als diners del Hat Trick (per a la UEFA no hi ha crisis) i ha de pensar en el seu negoci, que és el futbol. No s’haurien de repetir les imatges d’equips que representen el país a Europa i entrenant en mig camp perquè no hi ha més terrenys o els que hi ha estan ocupats. Com més instal·lacions, encara que siguin a 1.600 metres, amb la incomoditat de pujar a la Rabassa i no poder-se utilitzar durant tot l’any per la neu, millor.

Ara bé, el comú també ha de ser transparent perquè la UEFA, m’imagino, no subvencionarà tot el projecte. O sigui que es necessitaran diners públics i la corporació haurà de valorar amb molta cura fins on pot arribar. Si és així, esperem saber-ne quants i en el moment adequat. I no com amb el camp de tir que sabem que desapareix quan ja fa un mes que s’està liquidant.