La família del rugbi està més unida que mai. I és que no hi ha un ciment que uneixi més que un enemic comú i més encara quan aquest no és altre que el Govern. Poca broma. La federació està que trina amb l’executiu de Toni Martí per la reconversió del Camp del Consell en Estadi Nacional. La gent del rugbi ja s’ha fet a la idea, com no podia ser d’una altra manera, que la cohabitació futbol-rugbi arribarà sí o sí. La qüestió està en saber com seran les relacions amb la nova família política i qui es quedarà més part de la casa. A ningú no li agrada haver de compartir pis i menys quan sempre ha sigut teu, però les circumstàncies són les que són i el propietari necessita col•locar més llogaters. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, en el que no puc estar d’acord és en la manera que està portant el Govern el projecte de l’Estadi Nacional. És cert que els que manen han de prendre decisions -sovint se’ls critica per la seva inactivitat-, però el que no entenc és que l’executiu sempre tiri pel dret, sense informar (no dic ja consultar) cap de les parts interessades. Aquesta setmana es publicarà al BOPA l’obertura del concurs per fer l’estadi, i futbol i rugbi es van haver d’assabentar pels mitjans de comunicació. Ni els uns ni els altres sabien res. On és la famosa comissió tripartida Govern-futbol-rugbi que s’havia de crear per prendre les decisions? On és la famosa carta que el rugbi va demanar al Govern en la qual havia de quedar per escrit quin ús faria el futbol del nou estadi? Ni una cosa ni l’altra han arribat i la federació de rugbi ja s’ha cansat. Amb una part de raó. El rugbi se sent atacat. És el que té més a perdre i ha tret les urpes per mirar de conservar al màxim els seus privilegis. Ara bé, pensar que a l’Estadi Nacional només jugarà la selecció de futbol és infantil. Qui es creu que la UEFA permetrà que els partits de les seleccions inferiors i els tornejos europeus dels clubs (només tres a l’estiu, no ho oblidem) es jugaran al Comunal després d’haver posat dos milions d’euros en el nou estadi? Que això no és el que va dir de paraula el Govern a la gent del rugbi? Si és així, molt malament perquè és més que evident que, tret de la lliga, tot el futbol es jugarà allí. I no ens oblidem del campus Nike, que deixa bons calerons…
L’emprenyament del rugbi és comprensible, encara que no sé si portarà enlloc. L’Estadi Nacional anirà al Camp del Consell i els diners de la UEFA pesen molt a la balança.
Hi ha coses increïbles. Increïble és que el Barça no hagi perdut cap dels últims set partits al Bernabéu i n’hagi guanyat cinc. Increïble és que Pepe sigui jugador del Madrid. Increïble és que Andorra no tingui un/a esquiador/a que participi regularment en la Copa del Món. Increïble (i tremendament meritori) és que l’Hotels Plaza Andorra sigui segon a la lliga de segona divisió. Increïble és que hem de construir un estadi Nacional i ni se sap quan començaran les obres ni com serà. Increïble és que encara hi hagi gent que cregui que no val la pena construir un Estadi Nacional perquè, total, com la selecció no guanya un partit mai… Hi ha tantes coses increïbles…
Per els que critiquen l’esport del país (que n’hi ha i molts) només un comentari. És increïble que un ministre pugui relliscar amb la (falsa) noticia d’Apple. Poder només és una anècdota, com assegurava el comunicat de Govern, però el sr. Saboya es va menjar la poma enverinada i ha perdut credibilitat. Ara rescato allò que diu molta gent de l’esport del país: som el que som. He descobert que també val per a la política.
Zurich ha reconegut una vegada més a l’FC Barcelona. Messi, Pep Guardiola i cinc jugadors al Millor equip del 2011. La Gala de la Pilota d’Or no ha fet més que reconèixer el gran any dels blaugrana i els guardons són més que justos. Fins i tot José Mourinho ha reconegut els mèrits de l’entrenador català (no he sentit a Cristiano Ronaldo fer el mateix amb Messi!). L’absència del tècnic i dels jugadors del Reial Madrid (a banda de CR7 també estaven a l’onze ideal Casillas, Sergio Ramos i Xabi Alonso) em sembla del tot inapropiada. Per una qüestió d’imatge. És cert que avui tenen partit de Copa a Màlaga, amb la classificació gens clara, però també és cert que l’organització posava a disposició dels protagonistes un vol privat (com a la llarga delegació del Barça) per poder arribar a casa el mateix dia. Una gala de la Pilota d’Or no és una entrega de premis qualsevol. L’organitza la FIFA i a Zurich es reuneix el bo i millor del futbol mundial. Veure per televisió el cromo de Cristiano Ronaldo i Mourinho al costat de les cares de Messi, Xavi, Guardiola o Sir Alex Ferguson en el moment d’esperar la decisió feia mal. I feia pensar en el mal perdre dels madridistes. Estic segur que si hagués sigut el Barça el que s’hagués trobat en la mateixa situació hagués enviat els seus i ja està, amb la imatge intacta, que no costa tant. La Pilota d’Or i els guanyadors no es mereixen aquest mensypreu. Ells sabran.
La cita era dimarts a les quatre de la tarda. A l’edifici administratiu. Reunió secreta cap de Govern-Federació Andorrana de Futbol. I dic secreta perquè gent de la mateixa federació no tenia ni idea de que estava programada. Primera trobada després de festes. Màxima discreció. Fins que, ves per on, un periodista que es trobava per allí –a vegades la sort també existeix a l’hora d’aixecar temes- enxampa Toni Giribet i Tomàs Gea dirigint-se a Govern. No cal ser gaire espavilat per veure que d’allò podia sortir una notícia. El secret s’havia anat en orris. Per pura sort (mala sort deurien pensar els implicats).
Tant de secretisme feia olorar una bomba informativa. I els del rugbi? Estarien també a la reunió? Segur que sí. Devia ser la primera trobada de la famosa comissió tripartida (Govern-futbol-rugbi) que fa un mes i pico es va anunciar que es crearia per fer el seguiment del projecte de l’estadi Nacional.
Hora i mitja després, i un cop fetes algunes trucades, la bomba es queda en bombeta. O millor en foc d’encenalls. A la reunió, s’ens diu, s’ha tractat sobretot de la gespa de l’estadi Nacional (ojo al dato señores), per arribar a la conclusió de que l’herba artificial o híbrida o com sigui ha de ser adient per jugar a futbol i a rugbi. Per què l’esport de l’oval ara també es pot practicar sobre superficies sintètiques d’última generació. Total, que com aquí no hi ha gaire idea sobre el tema, millor consultar algun especialista de fora. Res de nou. La UEFA ja havia avançat que caldria anar a Anglaterra per veure com conviuen allí sense problema els dos esports. La sopa d’all, vamos. Per a això tant de secretisme? No seria millor parlar de quan s’iniciaran les obres? I de quant duraran? I de si podran jugar ja els clubs les competicions europees a l’estadi Nacional? D’això, pel que se’ns explica, res de res.
I què passa amb els dels rugbi? Es van quedar fora de la convocatòria. I ara estan amb la mosca darrere l’orella perquè no es compta amb ells, que sempre han tingut el privilegi d’utilització del camp del Consell (en èpoques passades també conegut com a camp del rugbi). No es va quedar que es crearia una comissió entre tots els implicats?
No costava gaire quedar bé i invitar-los a la trobada, encara que aquesta al final només fos per parlar de gespa. Per una qüestió de diplomàcia, si es vol. O potser és que la reunió tampoc no era tan important? Si és així, no podia enllestir-se amb una simple trucada? Ni que fos la gespa del Camp Nou, que, per cert, ara ja no es canvia.
