En els ulls de les dones
El perruquer pentina una de les seves clientes habituals. Normalment només li marca el cabell però avui la dona li ha demanat un recollit. Res que la faci semblar gran, al contrari, un recollit fresc, juvenil, com si, amb una mica de gràcia, se l’hagués fet ella mateixa a casa. També farà una altra excepció; vol que la maquillin. Aquesta nit té un sopar i vol estar guapa. És un sopar de parelles i el perruquer li fa un comentari que em fa pensar que avui està especialment preocupada per la seva imatge. “Les dones us arregleu per les altres dones, no pels vostres marits!”, li retreu mentre li acaba d’enllestir el recollit.
Les dones ens arreglem per les altres dones? Hi ha una cosa clara. Si voleu saber si heu encertat amb el modelet la resposta la trobareu en els ulls de les altres dones. Ningú més que nosaltres criticarà un excés de maquillatge o una faldilla massa curta amb tanta intransigència, i ningú més que nosaltres sabrà apreciar que avui, aquella, l’ha encertat. No ho direm amb paraules. Són les mirades les que revelaran la sentència. Una mirada burleta et dirà que no i una mirada amb enveja –que, pel que diuen, també pot ser sana– et dirà que sí.
Ens arreglem per les altres dones? Si t’obssessionen els segells només un altre colleccionista de segells sabrà apreciar la teva col·lecció. I, per dir-ho d’alguna manera, a nosaltres ens obsessionen els segells. I, a ells no?
Heu provat mai que un home us faci cinc cèntims d’un vestit de núvia? Com era el vestit? Ells sempre diuen que blanc. I insisteixes. Blanc? No seria cru, o crema, o perla? I com més preguntes més clar et queda que el tio va estar deu hores veient la núvia i que no té ni idea de com anava. Però no us en fieu de la seva despreocupació, no us en fieu d’allò que les dones els agraden sense arreglar. Tindran problemes amb la paleta de colors però, encara que alguns no troben masculí reconèixer-ho, es queden amb tot. És només que nosaltres ens jutgem com si totes optéssim a les mateixes oposicions i, en canvi, la convocatòria d’ells, per sort o per desgràcia, és més oberta. Som nosaltres qui ens imposem encaixar amb un prototipus. I, com en tantes altres coses, jutjant som bones. Llàstima que ens jutgem a nosaltres.
Parlaré per mi, però l’encertes quan dius que als homes ens fa vergonya reconèixer que ens hem fixat en tots els detalls del vostre abillament i, com dius, és ben fals que les dones ens agraden sense arreglar. Cal tenir present, però, que la natura no ha estat igual de generosa amb tothom i a algunes dones els hi pot caldre més arranjaments que a altres, però només s’ha de trobar el punt just. Jo distingeixo dos tipus de dones arreglades: les que van estupendes d’una manera tan natural que sembla que s’han posat el primer que han tret de l’armari, i les que es nota que s’han “arreglat”, recarregades i rebuscades. Potser es qüestió de gustos, també.